I no m'oblidis...

Deixa'm vorejar, vorejar-te,
sense que perdem el compàs del temps, que ha sigut nostre,
deixa'm recolzar-me sobre les dolces onades dels teus cabells,
i deixa'm asseure damunt les teves hores.

Avui el dia s'ha fet fosc,
la veu ja no m'arriba,
només voldria anar-me'n a dormir segura
de que despertaré amb tu.

Avui he mirat per la finestra,
i m'ha semblat veure't,
però només era aquella pluja que mulla,
tímida, cada racó del meu record
de tu.

Ves-te'n, fuig i no tornis més aquí,
no vull passar-me la vida intentat cercar
un moment més en els teus llavis,
no vull passar-me la vida intentant
cercar-te...

Per això et dic que te'n vagis lluny,
tan lluny fins que no pugui ni imaginar-te,
tan lluny que no pugui ni escoltar com batega encara
el meu amor per tu.

I no tornis...
emporta't amb tu la meva última poesia,
els meus últims versos,
...i no m'oblidis...