I li van presentar el blau.

Un relat de: Mena Guiga
La Marina va anar amb la seva amiga la Nausica a una xerrada sobre cromoteràpia i chakras a un centre de teràpies alternatives. La Marina, de cinquanta-cinc anys, separada feia un lustre, i amb els fills campats campadíssims per aquest món de Déu i de no Déu, no en sabia ni un borrall del tema. Hi anava ben peix.
Calia descalçar-se en entrar al local, enfustissat i polit, perfumat amb incens aromaterapèutic i decorat amb figures d'àngels, Budes i pòsters amb paisatges i missatges.
En una sala pintada de groc tirant a daurat les van fer seure a terra sobre coixins per no notar-ne la duresa. Tot i això, era força incòmode, de seguida li van fer mal els genolls...però havia d'aguantar. Semblava que la Nausica estava molt bé, amb aquella postura de l'esquena recta i la barbeta contra el pit, amb els ulls tancats i somrient d'una manera que no entenia. És clar que la seva amiga era una entesa de feia anys en tot allò que a ella li semblava més aviat ridícul, una moda passatgera i minoritària. No podia creure que fos allà, encara. La Nausica l'havia ben convençuda, amb la seva habitual hàbil xerrameca, i...ara no podia fer-se enrera. Quedar malament? Mai. Què pensaria, la gent?
Els assistents seien tots en cercle i, entre ells, un home de veu dolça i que a la Marina li va semblar sensual, va presentar-se: es deia Nèstor i era terapeuta, coaching, massatgista i adddicte als viatges a la Patagònia. La Marina va estar a punt de riure. No, que allò era seriós. Nèstor, abillat amb roba de cotó blanca, espitregat, imantava molt. La Nausica se'l mirava amb uns ulls! Potser havien tingut alguna cosa...?
El cas és que el discurs de Nèstor li va quedar gravat al cervell. Aquella xerrada era de mostra, gratuïta. Qui volgués es podia apuntar a la resta i pagar un mòdic preu, efectes de la crisi. No calia. Amb el que havia sentit havia quedat impactada, la Marina. Alguna cosa se li va remenar al magí que, sense ni acomiadar-se, directe a casa seva que va fotre el camp. De fet, la Nausica i en Nèstor estaven parlant mentre prenien una infusió ayurvèdica i les altres persones tot just eren elements difosos que els envoltaven, com fora d'òrbita.

La Marina va estar un dies molt ocupada. No va mirar prim amb les despeses.Tot i que, d'ingressos, en comptava amb ben pocs: feia 'arreglos' de roba -posava cremalleres, cosia vores, escurçava...fins i tot sargia!-.

"El blau és el color de les emocions i de la comunicació. Representa la nit. El blau marí és aconsellable contra l'insomni. Ens fa sentir protegits. El blau fosc de mitjanit exerceix una funció sedant en la ment i permet connectar amb la intuïció. El blau ajuda a ser creatius i tenir les idees clares. El blau, el més fred i immaterial dels colors, s'associa al mar i al cel i és sensació, però, sobretot, llum. Té a veure amb la part més intel·lectual de la ment. La majoria de la gent reacciona amb el blau com un color fidedigne, autoritari, bàsic, clàssic, conservador, fort, formal tradicional, confident i professional. El blau elèctric és la xispa de l'emoció. El blau integra calma, passivitat i profunditat. A nivell energètic subtil es relaciona amb l'equilibri corporal i es centra en la zona de la gola, amb l'expressió vocal i la comunicació verbal. Afavoreix la sensibilitat i , en alguns casos, ens pot fer arribar sons d'altres dimensions."

La Marina llegia i rellegia el paper-resum de les explicacions nestorianes. Aquella dona, sola i avorrida, s'ho havia cregut tot.
Per això havia fet pintar tota la casa amb blaus diversos. Els sostres, tots, blau de mitjanit. Les parets, blau cel. Les portes i finestres, blau turquesa. Els mobles, sense excepció, blau elèctric. Menjaria blau, només: boles de gelats 'barrufet'. Beuria aigua blava per haver estat dins ampolles de vidre blau. Es vestiria únicament amb el blau. Es tenyiria de blau. Les bombetes projectarien llum blava arreu. Dormiria entre llençols i vànoves blau marins mirant el cel blau de nit. Deixaria anar rialles blaves i llàgrimes blaves i per fi podria dormir i somiar hores i hores. I somiant oblidaria que no vivia i que ni la Nausica ni cap amiga no hi podien fer res. Sort que el descobriment del blau li oferia una nova dimensió...


Comentaris

  • Visca el color blau[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 25-06-2012 | Valoració: 10

    Connecto molt amb el blau. Un bon Relat Mena.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Mena Guiga

Mena Guiga

523 Relats

552 Comentaris

104175 Lectures

Valoració de l'autor: 9.42

Biografia:
Sóc del 66.
I d'octubre.

Admiro, per exemple, el color de la ceba de Figueres (encara que faci plorar), el groc de la mimosa i el taronja de les calèndules dels marges dels camins dels camps, tant si hi passo amb bicicleta com a peu.
Em deleixo per agafar arrels a la platja escurades per l'aigua del riu Tordera i del mar Mediterrani i esblanqueïdes pel sol. I còdols de tons variats, tots tresors. Observar els núvols mentre passegen i les formes que prenen.

M'agrada escoltar quan em parlen amb il·lusió a la mirada (escoltar costa!). Més aviat sóc de xerrar (peixatera!!!!).

En escriure sovint barrejo surrealisme-narrativa-humor-poesia.

M'AGRADA FER RIURE LA GENT. I RIURE-HI. RIURE ÉS IMPORTANT. SOBRETOT APRENDRE A RIURE'S D'UN MATEIX.

Sóc (quan se'm deixa) contacontes a escoles i biblioteques, autora de contes (i aquí relats i relats i relats, estic sota els efectes d'una malaltia benèfica, no puc parar) i també il·lustradora (cal que digui que l'estil és boig?). Professora de ioga integral (la disciplina...uf!, una miqueta bé val la pena..per tot allò de l'equilibri entre cos i ment, perquè enforteix i perquè és un repte) .Monitora de risoteràpia (ajuda a tenir unes bones abdominals, ho juro!). També tinc la introducció al clown (un nas vermell diu tant!). Tot m'ajuda per a dur a terme festes i celebracions per a grans i/o petits, participació i diversió, deixar-se anar. I, el més antic, estic diplomada en Turisme. Però no em feia el pes donar claus d'habitacions a la gent en una recepció ni haver de repetir horaris d'àpats robòticament (per exemple, i amb tot el respecte per qui ho fa i a sobre en gaudeix), entre d'altres monotonies hoteleres (què voleu que hi faci!).

Em preocupen la inconsciència, la manca d'entusiasme i d'esforç (que també m'afecten). La mediocritat és un mal guarible i el talent, la creativitat i la imaginació haurien de ser la menja diària. Entenc que cal combinar monotonia-moments i que les expectatives són males companyies (tot plegat em costa molt!!!!). Valorar, estimar, lluitar. Que tot és una suma i que la influència és paral·lela. I així, quan ve la decadència, inspiro i, si vull, intento recuperar-me (hi ha una gradació, és clar, i a vegades guanya el costat fosc).

I sóc de foc i aire, intento ser més de terra... i d'aigua poquet poquet. I això que em considero bruixa de rierol (món amb el que m'identifico)

*Autocomentaris: aquesta tia està sonada, boja rematada, no hi toca, o toca un bolet -al·lucinògen, segur-, està com una cabra amb un llum. En fi, és el que hi ha...



butxaca5@gmail.com