[I] Les meves queixes

Surt el sol i sona bona música a la ràdio, com un bon dia qualsevol. Tallen la cançó per posar anuncis, no tenen respecte per res. El trànsit és fluid, com un dia qualsevol. Tot de llums vermelles comencen a encendres, talment com un calidoscopi monocromàtic, tots aturats, ja no hi ha circulació, tot és col·lapse. Cua per agafar l'ascensor, com un dia qualsevol. Ruta alternativa per les escales, acabades de fregar, no es pot passar. Reunió a primera hora, com un dia qualsevol. El cap arriba tard, tots esperant, s'allarga el doble del previs per culpa de l'espera. Hora de dinar en un bar atapeït, com un dia qualsevol. Truita d'espàrrecs de primer, no hi ha ni rastre de cap espàrrec. Tarda enfeinada a l'oficina, com un dia qualsevol. Tothom a marxat, i la feina per fer. Relaxat a casa, mirant el correu electrònic, com un dia qualsevol. Cap correu personal, tot és spam. Estirat al llit, sense poder dormir, com un dia qualsevol. El soroll del carrer penetra per la finestra i els crits dels veïns per les fines parets. Un mal dia qualsevol, imaginable, des del moment en que et claves una xinxeta en parar el despertador.