...i la boira ja no era boira...

Vaig mirar per la finestra
dels meus ulls,
i vaig veure com la boira dibuixava
una silueta.

Aquesta era la cançó
d'un dia d'estiu amb fred,
d'unes mantes mal posades
sobre el llit.

Vaig tornar a tancar els ulls,
per no veure cada instant
d'aquells perduts avui...

I vaig recordar,
la pista que amagava el teu somriure
al despentinar
les meves hores.

Vaig tornar a mirar,
i la boira ja no era boira,
eren els contes de Nadal,
que explicaren una nit, amb detall
els nostres mots.