(-I) Il·lusió

Un relat de: tenia raó...

Record aquell dia com si fos ahir. Esteia esgotat, però havia pres una desició. Al principi no ho veia clar, no veia amb claretat com acabaria allò. Vaja, que al final vaig tirar endavant, ja que les ganes em podien i tenia motius, trobava, per tenir fe. Vaig començar amb el tomatigat, acariciant la massa amb el ganivet, suaument, amb por de ferir la base del meu projecte. Ja feia dies que la base feia insinuacions més o manco ambigües, no em podien aturar els dubtes, en aquell moment la desitjava, tot m'era igual. Part de la salsa em va caure, com si a la base no li hagués acabat d'agradar. Vaig dubtar novament, no sabia si tot allò valia la pena. Em vaig distreure un moment, vaig beure un got d'aigua sense pensar en allò que feia temps que em colapsava els pensaments. Em vaig meravellar en veure que el tomatigat s'havia col·locat a la perfecció damunt la base pel fet de deixar-lo reposar uns moments. No podia creure el que veien els meus ulls. De sobte em vaig sentir impulsat a continuar fins el final, i vaig prosseguir amb la resta d'ingredients, amb devoció, amb dedicació incondicional. El formatge, la ceba .... tot anava rodat. Per fi el meu projecte agafava forma, era magnífic, sorprenent. Esteia encegat pel desig, massa.. me'n vaig adonar quan vaig abocar l'orenga... quin desastre! n'hi va caure massa.. vull dir .. MASSA! Vaig quedar abatut, no podia ser que em fallés tot en aquell moment, després de la il·lusió venia inevitablement la desil·lusió... Feia anys que no em sentia tan malament... esteia realment tot perdut?? Al principi ho veia fatal, però em vaig sincerar, vaig adreçar-me a aquella cosa perquè comprengués el que jo sentia... li vaig obrir el cor.. vaja si ho vaig fer.. ho record com si fos ahir.. I de sobte, una bufada de vent se'n va endur l'orenga sobrant. No sé si va ser una bufada divina, però era el que més s'hi apropava del que jo havia vist fins ara. Ja havia patit molt i les forces flaquejaven, però ara només restava deixar actuar la calor del forn. Aquí vaig trobar problemes.. quina merda !! quan ja em pensava que tot esteia fet!! Tenia allà davant aquella massa que havia acariciat, tapat, acaronat... estimat.. i ara se'm resistia a l'hora de ficar-la al forn ! No veia bé què passava, tenia la vista cansada i les mans tremoloses. Semblava talment que no vulgués entrar allà dins. Tant ho semblava que m'ho vaig ficar al cap... ara tenia un nou torment m'atordia els pensaments... - per què es nega a entrar?. Així com m'ho demanava, de cop i volta va entrar. Em vaig sentir l'home més feliç del món, una sensació inigualable. De sobte es va alliberar tota la tensió que tenia acumulada. Vaja, era feliç... Però la felicitat va durar poc. En haver fet la primera mossegada, quan em sentia com no havia imaginat mai que em pogués sentir, aquell somni es va esvaïr davant els meus nassos, es va convertir en fum. Vaig obrir els ulls, em vaig aixecar del sofà i vaig córrer cap a la cuina, però ja no hi havia res a fer. Sortia una fumarada del forn, el vaig obrir immediatament. Els meus pressagis inicials, els meus dubtes.. tot prenia sentit.. del meu somni només en quedaven cendres.

Comentaris

  • Silenci... | 21-10-2006 | Valoració: 10

    Quina pilllada de rollos més descomunal!!! Buf m'has deixat ben aturada. No se si agafar-m'ho amb rialles o amb pena. Hi ha moments en que costa molt seguir es fil i te fa posar tots es sentits en funcionament. Qui et coneix el pot relacionar en certs aspectes de sa teva vida, esper que no sigui així i que es somni (com el fènix ... que cutre sona...¬¬) resorgeixi de ses cendres...
    Moltes besades!!!!!!!!!!!!!!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

tenia raó...

6 Relats

7 Comentaris

6154 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83