(i feliços que són)

Un relat de: endavant

No sentiu quan ploren els boscos?
No sentiu quan la terra diu prou?
No sentiu quan crida un animal?

Deixa-ho, els bitllets els han obstruït les orelles.
( i feliços que són)
(i enrabiats que estem)

Comentaris

  • Potser creuen ser...[Ofensiu]
    Pluja | 05-10-2005

    molt feliços, però ells també viuen en aquest món.
    Un dia o un altre la seva pròpia merda els caurà per sobre.

  • ara ho entenc tot[Ofensiu]
    silvia_peratallada | 04-10-2005

    no tinc bitllets...i escolto com plora la terra, com plora el poble, com crida la llibertat que ens vol trobar, i no sap quin camí ha d'agafar... els mateixos bitllets han tapat els cartell que arriben fins a nosaltres... Són els mateixos bitllets que han esborrat les claus de les portes de les presons...
    Genial!
    Felicitats...
    No ens aturarem, oi!?
    AMUUUNT!!!!
    Salut i oïda!
    Sílvia

l´Autor

Foto de perfil de endavant

endavant

9 Relats

31 Comentaris

14700 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Biografia:
"Serem alló que vulguem ser"
Miquel martí i pol

Dins d'una capseta, vaig veure un mirall.

Al mirar-hi, vaig reconeixer'm...

i vaig pensar "i que duri!"