I ET TROBO TANT A FALTAR!!

De'l més pur romanticisme m'ha semblat aquest poema. Amb una excel·lent rima i un contingut amb sentiment.
Jo que, confeso, que no m'havia atret mai la poesia, tinc que dir que he gaudit amb aquesta breu lectura.

Rafael P. Lozano

Encara que passi el temps i la vida segueixi, encara que les nostres llàgrimes es van convertint en bons records, encara que somriem i diem que estem bé, els trobem a faltar, tal com expresses en el teu poema intentem mirar endavant però sempre els portem dins el nostra cor.

"el bes de la mort" va sorgir desprès de perdre l'Eva amb només divuit anys, i com tu dius la trobem tant a faltar... i "Estimat pare" és com una carta al meu pare que... el trobo tant a faltar.

El teu és un poema colpidor, però real, en que més d'un ens sentim reflexats.

La fada.

No l'havia llegit, encara. Gràcies per adreçar-m'hi.

Amb altres paraules, amb versos diferents, diem el mateix, Joan. Expressem el gran dolor que sentim per la pèrdua d'un ésser estimat que no podem ni volem oblidar. Cerquem, amb els nostres mots escrits, una mica de consol.

Una afectuosa abraçada,

Pilar

Molt impactant, em sento identificada en les teves majúscules d'impotència... És tan dolorós, inexpressable, massa gran. És com tot l'aire.

He desat el poema de l'Edu abaix, en un comentari... Edu

Molta força, molts ànims. En la poesia, en la literatura, trobarem una mica de refugi a tant dolor.

Vas escriure un poema molt sensible i emotiu, que deixa veure l'estat d'ànim i els sentiments del poeta que els expressa de manera planera i efusiva.

Per correspondre als teus mots, no puc per menys que oferir-te, ara que el moment és l'oportú, una Dedicatòria molt especial per a mi.

I per a què no trobis a faltar la meva abraçada en una dada tan assenyalada per als que estimem les paraules escrites, t'envio una digna d'una Diada Literària,
Unaquimera

calcat de la vida mateixa

Sincer, emotiu, esplèndit.
Salat i dolç a la vegada.
És difícil sempre una pèrdua, però m'encanta quan dius: "he de seguir però et duré dins".
T'entenc molt bé...
Sempre són amb nosaltres guiant-nos i donant-nos un cop de mà quan fa falta.

Una abraçada de Hannah

Gràcies Mercè per la teva valoració, la veritat que recordo poc després de morir ma mare que ja vaig escriure-li un poema, però era massa gran el dolor en aquell moment...ara ja fa 10 anys gairebé que ens va deixar i sé que sempre la trobaré a faltar pel que signicava per mi...però ara ja no ho dic des de la pena sino des de l'orgull de tot el que em va donar...
fins la propera..estem en contacte
joan

Per sort no he passat el mal tràngol de la mort dels meus pares, tot i que ja són molt grans. El teu poema transmet amb paraules senzilles i punyents l'enyor que sents quan et falta un ésser tan estimat com és la mare.
Així és la vida! Saps, com bé dius, que sempre la duràs dins el teu cor.
Una abraçada.

Mercè