I et penso

aquest captiveri, aquesta melangia tossuda del record del que ha estat, és la que permet que l'ànima escrigui versos tant sentits i bells com aquest teu. Per tant, com a lectora dels teus mots fets vers, desitjaria que no te n'alliberessis.
Una abraçada

Recorde el Repte de l'amic Bonet, amb la seua versió del quadre de Picasso.
La imatge del calze és força original, i també la recerca insaciable de l'amor pertot arreu...

Una forta abraçada!

FRANCESC

PS Aquesta sí que ha sortit centrada!

la teva carn i bec la teva sang

he d'escriure el que sento però no sé si tindré temps

La força de la declaració, el propòsit fermíssim, aquest pensar sofrent, i l'amor estotjat en un un calze obert, tot plegat encadenant un poema d'aquells dels quals hom voldria ser-ne el destinatari. Quina manera de dir més enlluernadora! I quin plaer llegir-te!

Heus ací un poema optimista, però les arenes encara no han deixat de moure's...

Per mi, que ja veus que faig una poesia simple i merament intuïtiva, és difícil explicar per què m'agrada tant aquest poema teu, ric en les formes i profund en el contingut. Volia deixar constància de l'admiració i així ho faig.

tossuda del que hem estat.
És una memòria adolorida, pel que fa a l'esclavatge, al captiveri -ho diu la poeta, no pas jo-.
De vegades ens agradaria, m'agradaria, ser lliure, oblidar, netejar la memòria com si formategéssim un disc dur. I ens arrapem,m'arrapo, al goig passat que ens obre la ferida present. Per què? Per no repetir l'error? Com diu el genial humorista El Roto, l'experiència ens permet anar variant d'errors...
Per què, doncs, el captiveri, ni que l'ablanim amb els recursos d'una construcció sentimental?
Perquè ens permet fer versos tan bons com els teus?
Potser per això...
Una abraçada,
franz