I es van casar

Un relat de: touchyourbottom
La gata, orellant rere la figura de la mestressa, es va enxerinar quan va sentir la notícia.

-Es casen.

La felina sabia que allò era l'estupidesa humana al cent per mil. Si la parella tenia dos fills i vivien junts feia sis anys!

La mare de la núvia va acabar de comunicar la notícia a la veïna d'escala, amb orgull inflat, afegint que s'estava confegint -era excosidora- un vestit arrapat amb farbalans de lluentons. Després, la vídua va començar a fer llista mental de quin dels seus amistançats era l'ideal per a acompanyar-la en aquella diada. Va fer acostar-se la gata.

-Bish, bish, bish, bish, vine, Coriandra!

La preciosa bicolor blanca i grisa avançà amb deler, amb un miol de criatura que va a la fira, identificant el to de veu amb menja selecta segura: gambetes d'aigua dolça. Les fotos dels paios estaven distribuïdes al terra, girades. La primera on la Coriandra posà una pota va ser l'elegit. En Junió. La dona el trucà ipsofàcticament.

-Sí, sí, Junió. Al juliol, el casori. Porta, que les vull exhibir, joies de la teva àvia, aquelles diamantines que guardes a la caixa forta de sota la rajola de sota l'orinal de porcellana de la teva besàvia...era paterna o materna, que no tinc clar el matís?

L'home, que patia les calors de la penispàusa, li proposà un intercanvi:

-Vindré amb tu, et duré el que em pregues. I, alhora...casem-nos, també!

-Estimat i estimulant Junió...quina bestiesa dius? Si el matrimoni és una presó!

L'home va escoltar de fons els miols corroboradors coriàndrics que es tornava a enxerinar per tanta ximpleria. Per retornar a l'actitud integral-contemplativa, la gata desvià l'esguard cap a la finestra de davant l'habitatge, la d'una casa closa feia més vides que les de la felina. La persiana, abaixada, que un cop havia estat blanca, tirava a fastigosa. En aquells moments servia de fons per a un colom gris pedra que s'havia aturat a l'ampit, moribund. La Coriandra no es casà amb la imatge, sinó que
va fer unes passes elegants, graciosament gatonils: potetes del davant amb les plantes planes, potetes del darrere amb les plantes de puntetes. S'assegué davant un altra finestra, però mirà cap a baix. La de la fleca passejava la mascota. La de la fleca amb una faldilla de tub vermell àlgid. El gos, lligat amb una cadena extensible que s'estirava i estirava...aviat assolí l'església de poblet coquetó de semimuntanya on la Coriandra de cop visualitzà com es casava la filla de la seva propietària. La cara del rector era la del colom que acabava de traspassar. Era un religiós pell negra perla, però, únic canvi, amb una expressió fugissera, nerviosa, ulls remenuts d'un taronja de dolència amagada (el vici dels videos porno-ecumènics) que pupil·lament remenava i remenava.

-Coriandra!

Ara sí, tocava menjar. La felina esterilitzada es rendí a córrer cap a la cuina, al seu platet daurat. Esterilitzada, sexe zero, no criaria.

-Amb això m'han casat!- es planyia quan es deprimia, adonant-se de la gran putada. Després es rendia a atipar-se gairebé bulímicament i a la seguretat d'una existència un pèl letàrgica, dos pèls monòtona i tres segura. Al cap i a la fi...tampoc estava tan malament, es consolava.

Van passar unes setmanes.

-I, sí, sí, tu, es van casar- va concloure l'explicació de la cerimònia, amb tots els ets i els uts, la dona, caient-li bava a garrafes que la veïna omplia per regar les plantes crasses del terrat comunitari que quedarien un pèl tintades del pintallavis testat en conills que van quedar cecs.

Mercès a aquell fet, sent de viatge de noces filla i gendre i haver-se de fer càrrec dels néts, la Coriandra va poder 'descasar-se' de l'estada al pis de mig standing que l'ofegava. Un dels nens va obrir més d'un pam la porta...fugí per casar-se amb la llibertat. Mentrestant, fent la volta al món, els nuvis van encetar un encara-desconegut deteriorament que finalment es manifestaria a sis anys vista, mercès a la reiterada intromissió-visita-a-casa-seva-em-convido-a-menjar-i-hores-a-xerrar del germà del nuvi, un divorciat femeller de dentadura equina i titola desbocada per fi fotut fora del negoci que duia amb la seva muller, una cerveseria-vermuteria que feia fallida per tanta follada com ni amagava als lavabos estrets on amplament fornicava.

La Coriandra, tot allò, ho sabia i ho trobava humà i estúpid. Investigava teulades, feia coneixença de gatam divers, no va patir ni de gana ni de problemes emocionals. En canvi, l'exmestressa, que tant sí com no va haver d'avalar el parent del marit de la filla, es penedia de no haver-se unit a l'amic de les joies...i la filla li ho retreia. I la veïna reia d'amagat, perquè estalviar-se un 'i em vaig casar' a vegades és molt molt molt mal fet.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de touchyourbottom

touchyourbottom

205 Relats

86 Comentaris

44245 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
"-No m'ha conegut!
-Això és que mai t'havia vist"

"En el moment de morir estava disposada a estimar"

(del film francès 'L'hérisson', que no és un film suprem, però en vaig extreure això).