I es va sentir tossir en aquell auditori ple de metges...

Un relat de: llamp!
La tos, com a protesta impia i anòmala,
com a tos d'afectat per addicció al tabaquisme,
va aparèixer en un dels assistents, imberbe,
que va interrompre l'hegemònic silenci.

La tos, com a reacció al·lèrgica a les plantes,
va augurar un viatge trafegós i accidentat
en la inauguració del congrés de metges
davant l'estupefacció d'un vademècum qualsevol.

La tos, com a manifestació rebel i amb neguit,
repel·lia tota acceptació d'una minoria
suposadament conservadora i altiva,
rere la imatge d'incorruptible bastió de l'absolutisme.

La tos, com a malaltia susceptible d'eradicar-se
rondava, deslligada de qualsevol patró,
pels averanys d'una atmosfera immaculada,
i un aire pletòric amb reminiscències naftalèniques.

La tos, com a terrorista del benestar social,
va causar una explosió d'estranyesa
i malestar puntual, però no sobtat
davant els patrons tallats d'igual mida.

La tos, com a oscaritzada actriu secundària
va envair de dubtes els assistents,
i va causar una impressió de malastrugança
en el sentir d'aquell ramat de xais.

La tos, com a transgressora del silenci imperant
va tallar el discurs de la sàvia promesa,
i va significar-se trencadora de manera unànime
davant la perplexitat d'alguns bocamolls.

La tos, com a lapsus lingual del sistema
va intercedir, sense preguntar, en l'acte
de l'acte actual i notori, per aigualir festes,
fer salpar àncores, i fer volar coloms.

La tos, com a tallant del vent
va escombrar qualsevol dubte al voltant de la certesa,
incerta veritat que sucumbeix a la desraó,
i, no obstant, raona tot acudit a mig explicar.

La tos, com a element erràtic i pervers
aixecà el tedi dels presents, per recordar passats,
en els que tossir, a deshora, era una crueltat,
si no n'era justificat el motiu per causa major.

La tos, com a caòtica disrupció del sistema
va aparèixer, sense ser cridada, a cridar per ella mateixa
l'angúnia i la pena arrossegada durant anys i panys
per denunciar i manifestar-se impura i sediciosa.

La tos, com a injúria perenne, com a càstig diví
va fer perjuri de la noble causa de la medicina,
en favor d'un espectacle tossut i tossidor,
per fer-se un lloc en l'escenari i en l'ambient.

La tos, com a punta de llança d'allò trencador,
va irrompre amb força i varietat de tossiments,
per delectar el públic assistent amb altisonància,
desregulació, irreverència i mala educació.

La tos, el tossut i els tossidors vam prendre el relleu
a l'unicitat, hegemònica veritat i integritat anhelada,
per manifestar-nos, amb estultícia o no,
contra l'imperi de la raó i els seus sequaços.

La tos, el tossut i els tossidors vam dir prou,
ja n'hi ha prou d'aparences idiotitzades
i de semblants pretesament propers,
per crear aquesta quieta incertesa de no saber.

La tos, el tossut i els tossidors vam tallar amb tot,
per deixar de seguir tothom, i per seguir-ne algun.
Per extralimitar-nos en la demanda de justícia social,
i per fer un cop d'autoritat sobre el dret.

La tos, el tossut i els tossidors ho certifiquem,
amb tota varietat de tossirs, aguts o greus,
continuats, esporàdics, intermitents o disruptors,
i ens afirmem actors d'aquest teatre impol·lut.

Comentaris

  • Thank[Ofensiu]
    JudahHenderson | 03-09-2019 | Valoració: 9

    He llegit el vostre post. Va resoldre alguns aspectes del problema. Crec que cal aclarir el problema vex 3

  • Sembla un notable relat.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 19-08-2019 | Valoració: 9

    Crec que vols dir (pots corregir-me si m'equivoco) amb aquest simpàtic relat, que a vegades una cosa semi-incontrolable quan la tens, pot espatllar l'ambient de "controlem bé les malalties, si no hi ha tos és bona senyal" o l'altre ambient de "res interromp el nostre discurs, tot va bé".

    I sobretot els metges, que diuen que curen tots els nostres mals en la mesura de lo possible, agafar-los un atac de tos... quina incompetència...

    Per cert, si puc donar una opinió, jo opino que no hauries d'utilitzar tampoc tant de llenguatge culte, perquè (en tot cas és el meu cas) em desorienta com a lector; preferiria un llenguatge a vegades més estàndard, si no demano molt. Insisteixo, no es més que una opinió, i NO és vinculant no.

    Ens veurem, llamp!

  • genial[Ofensiu]
    samuelddarden | 11-07-2019 | Valoració: 10

    This poem was great. I hope you will write more.. soccermanager

  • Magnífic[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 20-06-2019 | Valoració: 10

    Va fet riure a muntó, doncs cada tos és diferent, en cada cas... ha ha ha ha... el cas que llegint, llegint, analitze cada tos que sembla molt satisfactòria. Cal veure com és cada tos, i en cada situació.
    Molt ennyinyós.
    La meua enhorabona, llamp!
    Un salut
    Perla de vellut

Valoració mitja: 9.5

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: