i ens vam abraçar

Un relat de: nina

Estúpida generositat, la del sentir-se bé, que regala més i més esperes (què espero? oblida-ho, no puc esperar res).
Ara ja ets una absència que es fa llarga i desoladora i que tota l'estona se'm pregunta.

I que més podria demanar que no fos una abraçada com l'ultima, tan especialment forta que ha estat capaç de fer-ho oblidar tot per un moment?

Oblidar-ho tot.

El temps, el gran jutge de la meva vida, que va, torna i fa amb la meva memòria el que vol. I la gent. La gent i els seus esforços d'hipocresia perfecte que avui són envà, però que es mantenen en aquest eix que tard o d'hora es trencarà.

Oblidar que amb mi ja no els serveix fingir, perquè els nens encara són sincers i jo no he deixat de ser una criatura vulnerable. M'han condemnat a ser una nena consentida observant aquest circ, un espectacle surrealista on els pallassos ploren perquè els altres se'n riguin.

Oblidar-me a mi. Oblidar que no puc tenir el que voldria ara, i que quan sembla que més a prop és, més fuig perquè la Realitat (temuda triomfadora ) arriba i ho espanta tot i ho torna petit des de tant lluny.

Avui t'estimo més que la primera vegada que vaig escriure-ho.

Oblidar la por. La por que ja no és a l'escriure ‘estimar' sinó al sentir-ho amb tanta lucidesa que ho faci semblar tot massa real.

Cada cop són més curtes les distàncies, cada cop són més llargues les emocions.

Oblidar els dubtes que es fan i desfan contínuament, els sentiments, i oblidar que m'agradaria dansar per dins teu per saber que sent aquest cor que s'amaga.

No fa gaire vaig ballar una cançó dolça, amb el meu.

Comentaris

  • per travessar el cor dels nostres sentiments[Ofensiu]
    Lèvingir | 22-12-2006 | Valoració: 10

    dolç com el sucre i mereix un 10

    Lèvingir

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

nina

43 Relats

56 Comentaris

40766 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
So here I am once more in the playground of the broken hearts
One more experience, one more entry in a diary, self-penned
Yet another emotional suicide overdosed on sentiment and pride
Too late to say I love you, too late to re-stage the play
Abandoning the relics in my playground of yesterday
I'm losing on the swings, I'm losing on the roundabouts
I'm losing on the swings, I'm losing on the roundabouts
Too much, too soon, too far to go, too late to play, the game is over
T the game is over

So here I am once more in the playground of the broken heart
I'm losing on the swings, losing on the roundabouts, the game is over, over
Yet another emotional suicide overdosed on sentiment and pride
I'm losing on the swings, losing on the roundabouts, the game is over
Too late to say I love you, too late to re-stage the play
The game is over

I act the role in classic style of a martyr carved with twisted smile
To bleed the lyric for this song to write the rites to right my wrongs
An epitaph to a broken dream to exercise this silent scream
A scream that's borne from sorrow

I never did write that love song, the words just never seemed to flow
Now sad in reflection did I gaze through perfection
And examine the shadows on the other side of the morning
And examine the shadows on the other side of mourning
Promised wedding now a wake

The fool escaped from paradise will look over his shoulder and cry
Sit and chew on daffodils and struggle to answer why?
As you grow up and leave the playground
Where you kissed your prince and found your frog
Remember the jester that showed you tears, the script for tears

So I'll hold our peace forever when you wear your bridal gown
In the silence of my shame the mute that sang the sirens' song
Has gone solo in the game, I've gone solo in the game
But the game is over
Can you still say you love me...
/(script for a jester's tear- Marillion)

en Lèvingir, Jb i Aurincon_Kuu em van encadenar, pero jo no soc capaç de seguir la cadena!! Please que alg'u em passi les intruccions per una nina torpe!!!

mail:ninaensucrada@hotmail.com
a veure per quan recuperem les ganes de penjar nous relats....