I els ulls es ponen...

Un relat de: joandemataro
Inert el cos,
no batega.
Rellotges aturats,
no atallen el temps.

Ulls de vidre,
no ploren ja.
Absents mirades,
exànimes.

I els ulls es ponen…

Però no es clouen les parpelles,
potser atrapen dolls de llum
per guiar-se en la foscor.


Pell de cera,
que la mort mustiga.
Ble decadent,
que lentament consumeix…


I els records, els sentiments,
la consciència, l’esperit…
Pot morir l’immaterial,
mentre els ulls es ponen ?

Photobucket

Comentaris

  • Els ulls responen...[Ofensiu]
    free sound | 20-04-2011 | Valoració: 10

    les coses bones no moren, com els nostres somnis o les bones estones...
    Gràcies per fer de la vida un llarg camí d'aprenentatge...
    Gràcies per tot, i endavant amb la creació, el món de les paraules és bona solució,
    i anar fent una més rica comunicació.
    Una abraçada per tu i per la família!!!

  • Res immaterial no mor![Ofensiu]
    joanalvol | 18-04-2011 | Valoració: 10

    I allò que en diem matèria en morir tampoc desapareix, car tot es transforma. El pes especifc de tot, sempre és el mateis.
    Una abraçada
    Joanalvol

  • Josep Ventura | 16-04-2011 | Valoració: 10


    el poema es excel•lent la imatge es meravellosa
    felicitats
    abraçades
    Josep

  • Però...[Ofensiu]
    onatge | 13-04-2011 | Valoració: 10

    "Els ulls es ponen" però sempre queda la seva mirada...

    Des del far bona nit.
    onatge

  • Vida en el record[Ofensiu]
    Unaquimera | 13-04-2011

    Tot i que la pregunta amb què conclous aquesta composició poètica pot ser és retòrica, et respondré a la meva manera, amic Joan:
    crec que allò immaterial no mor, excepte quan s’oblida.

    Ha estat una agradable sorpresa retrobar el verb "atallar", que feia temps no trobava escrit... hi ha coses que no cauen en l'oblit, ja ho veig!

    T’envio una abraçada molt viva,
    Unaquimera

  • Felicitats![Ofensiu]
    Dani Novoa | 13-04-2011 | Valoració: 10

    Com ja saps no soc un especialista en poesia catalana, etc...
    pero m'has fet arribar una cosa a la panxa q m'ha agradat! crec que has arribat a l'interior del lector felicitats! segueix així!

  • Els ulls...[Ofensiu]
    AVERROIS | 13-04-2011 | Valoració: 10

    ...ho veuen tot, ho capten tot, molt del que ells veuen ni nosaltres mateixos en som conscients, però una mirada pot dir més que un milió de paraules, uns ulls poden expressar tants sentiments, que potser si que no es ponen mai encara que la vida desapareixi d'ells.
    Una abraçada.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de joandemataro

joandemataro

424 Relats

2134 Comentaris

373221 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
EL MEU PERFIL AGAFA UNA NOVA IMATGE : LA PORTADA DEL MEU PRIMER LLIBRE EN SOLITARI.
SI ALGÚ EL VOLGUÉS TENIR A LES MANS ( senzill: un mail a jabellan@xtec.cat i en parlem )

i SI VOLEU SABER MÉS SOBRE EL LLIBRE : BLOG DEL MIRALL : " POEMES PER SOBREVIURE "

EM TROBAREU TAMBÉ A...

PORTAL BINIBOOK : EL FINAL NO TÉ RELAT I ALTRES...

LO CANTICH : SECCIÓ EROTISME

EL MEU BLOG : 2012 ESQUITXOS



Si algú em vol fer algun comentari de forma més PERSONAL la meva adreça SEMPRE ESTÀ OBERTA . És :
jabellan@xtec.cat

un petonet

© joan abellaneda i fernández


BIOGRAFIA:

Vaig néixer a Teià, com ja he explicat en un dels meus poemes, on vaig tenir una infantesa meravellosa, quan hi penso només que sento alegria i satisfacció, allà jugàvem als carrers, que eren de sorra, corríem entre les pinedes, les vinyes... Pujàvem als garrofers, als ametllers, a les figueres... Anàvem amb bicicleta per camins de muntanya... En fi, va ser tot un privilegi.

Després tot va anar cada vegada més ràpid: l'adolescència, l'institut, la universitat, les novietes, el casament, els fills, la feina... I aquí estem amb 40 i tants, espero que a meitat de la vida perquè vull gaudir de tantes coses...
Ara visc a Mataró, tinc una dóna que no em mereixo i un fill i una filla meravellosos... I, a part de la família, una pila d'amics que em fan sentir molt estimat.
Fa uns mesos vaig passar una davallada anímica important, bé ja us imagineu,per més que tenim la vida actual ens empeny molt i els que som més sensibles acabem patint i patint fins que el cos diu prou... Però ara ja estic molt millor, a més he aprofitat aquest temps per fer una cosa que feia molt tenia ganes de fer, que era escriure poemes o petits relats i vaig descobrir aquesta web... I la veritat. estic encantat i espero fer molts amics i amigues per aquí.
Espero ser digne de poder compartir els meus pensaments amb vosaltres i d'estar a l'alçada.

Si preferiu la meva biografia , molt més curta i en format poema, us convido a llegir-la: EL BELL VELER, que com ja podeu intuir. sóc jo...

De moment per a tots i totes que acabeu de llegir aquesta petita introducció us vull enviar
PETONASSOS A CABASSOS.
joan