Cercador
I els poetes viuen dels miratges...
Un relat de: joandemataro- Compartir:
desorientat per un sol abrusador
que ja ni escalfa.
Desfaig el camí entre cadàvers
que cauen en terres tan estèrils
que no se’ls pot empassar.
Amb l’escarni dels miratges
que em colpeja el pensament,
ja no hi confio en els oasis
i moro de set,
set d’amor, set d’al.licients…
Al cap i a la fi, cada naixença
no és més que un nou camí vers la mort.
I sóc jo qui sent la misèria del meu plor
i qui escolta el patiment , el meu “ no-ser”.
I sóc jo qui dicta la penitència d’aquest ser malaltís.
Com jo sóc, qui té sempre l’última paraula
i qui decideix el final d’aquest poema.
I em diràs que m’he construït el meu propi calabós
dins la gran presó d’aquesta farsa , que és la vida.
Potser sí, doncs ja no sé distingir les melodies
enmig de l’ensordidor brogit.
Hi ha massa soroll allà fora
i els poetes viuen dels miratges, enredats,
i ja no me’ls crec.
La porta és tancada
i ningú no truca.
Sol moriré,
sol.
Comentaris
-
La victòria del poema[Ofensiu]franz appa | 07-01-2012
Poema o anti-poema? negació de la força de la poesia, o més aviat recerca apassionada d'un missatge salvífic que es desprengui de l'art? La poesia és un miratge, potser, una imatge esculpida en el desert, exposada inerme a la força implacable del vent.
Però... és clar, l'interval és nostre, dels poetes, com va dir Shakespeare. El poema és una mínima victòria contra la mort, el gran final, en efecte -ai las!-, inevitable.
Salutacions, Joan, i molt bon 2012!
franz -
És viure això ?[Ofensiu]Joan G. Pons | 07-01-2012 | Valoració: 10
Sensible Relat. Amb molt missatges. Em colpeix la realitat que dibuixes.... però accepto és una realitat.
-
Vida, poesia i un xic d'alegria!!![Ofensiu]free sound | 05-01-2012 | Valoració: 10
Els poetes escriuen paisatges, miratges i passos dels seus viatges.
Expressen l’alegria, potser també un mal dia.
La poesia és música que surt del cor amb paraules.
Som el que som, i la vida és al carrer, com l’art i com la lluita.
Potser el millor ritme és ser-ne ben sincer. Sense interès, sense voler més.
Pura expressió, bonica lliçó, hi ha el tren de la vida, amb única estació.
Que cadascú expressi lliurement, i que cadascú en trobi el seu sentiment.
Hi ha gent empresonada, hi ha gent que no vol presons, hi ha gent interessada,
i hi ha gent amb molt bon fons. Cadascú demostra el que és, i tu has demostrat sempre una gran amabilitat, sense ser interessat. Felicitats per ser com ets!!!!
Escriu quan vulguis, comparteix quan ho necessitis i expressa quan palpitis.
Feliç 2012 Bon any (amb moltes abraçades i rialles)
Valoració mitja: 10
