Cercador
I els podria estimar
Un relat de: XunxiSi tingués de sobte a les meves mans,
el vaivé fugisser de la felicitat
el desfaria en engrunes, en trossos nans
per ferir de mort l´ absurd joc ,
de guerres i fam...
Si vingués de sobte a les meves mans,
un floc de justícia, un bri de veritat
arrossegaria creences i religions
verins d'homes
foscos i despietats...
Si caigués de sobte a les meves mans,
la esquiva cura de tots els mals,
la escamparia al vent,per continents i mars
i amb els palmells,
ja buits de les meves mans...
Seria feliç,
I justa
I veritat
I els podria estimar
Comentaris
-
bona frase xunxi...[Ofensiu]joandemataro | 13-07-2011 | Valoració: 10
" l'amor és l'absència de pors " , ja me la quedo
moltes gràcies per comentar-me i una abraçadota
fins aviat
joan -
bonic poema i[Ofensiu]joandemataro | 31-12-2010 | Valoració: 10
molt visual a part de donar molt per a la reflexió, et felicito
aprofito per desitjar-te un feliç nou any
i gràcies pel teu contacte
des de mataró
joan -
És com la caixa...[Ofensiu]Llorenç Garcia | 05-12-2010 | Valoració: 10
Un poema molt evocatiu, molt simbòlic i al mateix temps amb eixe toc "naïf" que també empapa grans obres com "El petit príncep", maldant per no perdre la darrera engruna d'innocència. També quasi de reminiscències mitològiques. M'ha fet recordar com el mite de la caixa de Pandora, però a l'inrevés. Seria justícia divina si pogueren donar-nos una capseta on poder escampar eixos bens que tu descrius. Mentre no hi haja justícia divina ni mundana, ens aconformarem amb la Justícia Poètica.
Una abraçada,
Llorenç
Valoració mitja: 10
l´Autor
24 Relats
154 Comentaris
41642 Lectures
Valoració de l'autor: 9.96
Biografia:
Ara mateix enfilo aquesta agullaamb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.
Miquel Martí i Pol
Últims relats de l'autor
- Per la mare
- IGNORANTS
- El meu núvol “Partícules d´aigua que formen a l´atmosfera una massa de color blanc o gris”
- Adéu amor
- I un altre cop
- Només per a tu,
- ACARONAR-TE
- L' Avi Eudald
- LA FAM
- Al pati de l’escola
- L’ Ametller ha florit
- Onada
- Els meus tresors (els meus fills)
- Gotes de lluna, penjades al cel
- Aquella abraçada