I els àtoms que en diuen de tot això?

Un relat de: Joan Capdevila
Entre dos sons , segueixo , la conversa entre un grup d’àtoms . Se que son els del meu Jo i que tan els hi fa que els escolti. Altres àtoms passen , s’hi ajunten , escolten i desapareixen.
H -Hem aconseguit alguna cosa?-Pregunta
Tots els altres afirmen que sí. F manifesta que encara no s’ha vist tot i depèn de si hi ha col•laboració o no de tos plegats .
O , no està gaire satisfet amb les reaccions i les conseqüències a nivell de proteïnes i neurones .Diu que no es culpa seva , encara que sigui el que hi intervé més. Masses connexions , masses intervencions de partícules i subpartícules que van a la seva . Masses nivells , filtres i estructures. Totes volen mantenir l’estatus quo o decidir més .Això es el que hi ha - diu- quan hi intervenen tants no es pot preveure tot .
H intervé- Hem aturat la marxa un xic i res més -.
I les conseqüències ? – diu C
P , diu – No saben encara els que els hi espera .Potser es replantejaran el seu sistema .
-Impossible-interromp K- van a la seva i es el preu de considerar-se els “ reis de la creació”. Ja ho hem parlat altres vegades .Per poder anar on volem , la Humanitat ha de tenir el convenciment de que ells són únics i que ho poden fer tot . Nosaltres som per ells , referències i prou. Els que entre ells saben que son nosaltres organitzats i coordinats , tampoc els afecta .
O afirma – Sí. Si el que saben condicionés la seva existència , nosaltres no arribaríem mai a la nostre meta .Intentarien no avançar i que l’evolució fos més pausada així la Humanitat duraria més temps .
Mg intervé- Per ells el poc temps en que son estables els hi és molt important . Ho han muntat be amb tota la interdependència a partir l’autonomia i individualitat . Però, feia falta posar en marxa el covid ? Una petita intervenció nostre de tan en tan en alguns individus ha ajudat en altres situacions .
Cl , educadament – Ha estat la forma de intervenir més simple , pocs de nosaltres i una estructura elemental que obliga a unes poques cèl•lules que deixin de col•laborar . I lo nostre què ? Que diuen els altres elements ?
H diu - Tota els altres hi estan d’acord , però no poden participar , perquè no formen part o alguns de forma molt ocasional i no essencial de la humanitat . La idea fou aprofitant la reducció de l’activitat solar , que es molt intervencionista, i poder activar un coronavirus com a fre i distracció.
O intervé - Sempre hi ha el perill que la Humanitat s’autodestrueixi i haguem de tornar a començar o buscar altres alternatives . Hem aconseguit ser compatibles i diversos, modificar-nos , adaptar-nos i dirigir-nos cap on volem. Cada u de nosaltres no pot ell sol acumular la informació i realitzar modificacions dirigides. La formul.la de molècules , cèl•lules i tot això ha funcionat força bé.
El que la Humanitat ens ha permès es el que nosaltres com simples àtoms no podem. Nosaltres no tenim sols el coneixement i els mitjans acumulats i ordenats de la Humanitat. Per fer-ho la Humanitat s’ha de creure única , principi i fi. El perill que es desintegressin massa aviat s’ha accentuat i els havíem de corregir .
Cl dubta - Per més que molt individus pugin saber el que realment son- o sigui nosaltres reunits- el saber es a capes i nivells de natura/societat/bio/ anatòmic/cel•lular/ molecular etc - i no afecta gens la seva conducta i menys la d’aquells que no ho entenen ni accepten.
Nosaltres ,com si no existíssim , per més que la Humanitat és el nostre resultat i decisió.
Cl manifesta una sobrecarrega de in/satisfacció.
Na intervé.- Al començament , quan ens vàrem trobar que érem en el flux del temps i de les combinacions constants , l’únic que hi havia era marxar del Big Bang . Quan vàrem poder-nos combinar fou per poder així més del que podem per separat . Manipular-nos i combinar-nos i acumular coneixements , que per separat no hi arribem .
Bla, bla – va fer S – Sí però no era previsible que per tenir aquesta capacitat s’hauria de dependre de la Humanitat: estructures biològiques amb independència anatòmica i interdependència conjunta en una societat piramidal i amb regles d’acceptació universal sense cap base de conducta ni cel•lular , ni molecular , per dir el més bàsic . I això que en la base sempre hi som nosaltres
H diu – Ja ho sabíem. Nosaltres hem trobat el sistema i aquest s’adapta a cada nivell fins inclús en l’estructura de la humanitat. Tornem al objecte de frenar momentàniament la direcció cap on la Humanitat ens porta tots plegats aquí i ara .Encara van cap una autodestrucció que ni U ni cap isòtop vol.
O – Es la proposta en aquest univers
H- En altres , altres ja fan lo seu segons entorns diferents. Aquí, la Humanitat te regles que per nosaltres funcionen i no ens afecten , ni quan formen part de un d’aquest individus o d’altres elements . A traves d’ells podem enfrontar-nos a l forat negre que ens està esperant . Però la Humanitat no ho ha donat tot i els hem de obligar-los a concentrar-se en les nostres estructures i deixar de banda la seva autodestrucció. Quant hagin aconseguit la forma i l a informació que podem sobreviure els forats negres i unificar-nos amb l’antimatèria (nos del altre costat) tot això que hem anat fent i combinant ja no ens servirà.
O. Llàstima , perquè hi ha coses originàriament impensables .
P. Els sons
C. Els colors
Fe. Les estructures tan variables i la possibilitat de modificar-les.
H. Esperem ,- varen assentir tots en una sola veu. .
I em vaig despertar
Nota :Composició atòmica persona : Hidrogen 10,0% H; Oxigen 65,0% O; Carboni 19,37% C ; Nitrogen 3,2% N ; Calci 1,38% Ca ; Fòsfor 0,64% P ; Clor 0,18% Cl ; Potassi 0,22% K ; Ferro 0,006 % Fe; Magnesi 0,003 %Mg; Sofre 0,2% S ; Sodi 0,14 % Na i a més a més quelcom de zinc (Zn), coure (Cu), seleni (Se), crom (Cr), cobalt (Co), iode (I), emanganès (Mn) i molibdè (Mo). Diuen.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Joan Capdevila

1 Relats

0 Comentaris

33 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor