I el teu nom

Com t'ho fas? Em deixes bocabadada per la teva capacitat de viure amb aquesta intensitat emocional, amb aquest esqueixament, amb aquesta veritat.

Fantàstic, simplement.

...és preciós. Començant pel títol i fins el final. Un poema que emociona.

Una abraçada!

el nom és nom de sant...

Salut. onatge

volia retrobar-te, i has tornat a aconseguir que m'estremeixi...

ets impresionant!

Bal

Quina sort que té, el d'aquest nom! I més si el duus tatuat a les entranyes! Això del mar inspira coses interessants. Ah! És un fill? Felicitats! Espero que sigui com tu!
Però res de por, que la por és un invent! Ho sabies?

Me n'alegro molt, d'això teu.


sergi

i quin sentiment més dolç m'arriba amb el teu poema. Hi ha serenor en aquesta acceptació de duu l'ésser estimat dins nostre com si formés part de nosaltres mateixos. M'ha encisat especialment aquest vers:
"el goig de saber-te,
viu, inexplicable
en un pensament
incert de melangia"
Em sembla un sentiment al que no li calen comentaris, raja tendresa per tot arreu.
Una abraçada

Hi ha poemes que deixen poc espai al comentari. Són poemes gairebé rodons, plens de bellesa, farcits de sentiments i de sinceritat, curulls de paraules embaulades amb una gràcia especial, com si no fos possible cap altra disposició millor. Les imatges flueixen, com un doll de tendresa i hom, després de la ectura, se sent net, amb una sensació de puresa interior difícilment explicable.
Aquest és un poema dels que jo en dic reconfortants, i que s'agraeixen de tot cor.

té restes de vida.

Un petó bonic al teu melic, i un cafè al Paradís

Molt bell, amb un joc amb els mots com tu saps fer, amb líriques metàfores marines (mar, oceà, horitzó, escuma...)
Un poema autèntic d'una gran poetessa...
Una forta abraçada!
FRANCESC

...L'Espriu i tú ho has deixat ben clar a la teva biografia..."Hem viscut per salvar-vos els mots, per retornar-vos el nom de cada cosa."
I tú ho saps fer molt bé, tens molt d'ofici, felicitats! Poetesa...

Una abraçada.

i rellegir el teu poema, i no sé amb quina estrofa quedar-me, i per fi decidir-me amb tot ell, me'l quedo tot, perquè mostra tan sentiment expresat en poques i ben armonitzades paraules que no cal desperdiciar-ne cap mos del seu aliment espiritual.

Mils d'abraçades.

Ferran

Excel·lent manera de dir que ho és tot per tu. Aquest poema traspua una sensibilitat tan gran que puc sentir com la pell se m'esborrona de tant que et comprenc i comparteixo sentiment.
Et felicito també pel poema il·lustrat. He vist l'il·lustració i la trobo molt d'acord amb el poema que si no recordo malament el vas penjar a un repte visual i ja em va agradar.

Una abraçada ben forta

abans d'anar a dormir i, sincerament, son la millor lectura per acabar el dia.

Molt maco.

realment, no crec que els mots et defugin la inspiració. Versos molt senzills i mots senzills, però un encadenament immillorable.
A destacar, per destacar alguna cosa d'aquest poema tan equilibrat, tres versos finals que provoquen senzillament el calfred de l'emoció.

Una abraçada,

franz

El tema de l'hac al mig del Mateu, va estar un preciós "piercing" que una professora argentina, en un arravatament, em va col·locar en el melic. Al principi em sentia desplaçat en el temps, massa vell per a modes noves, però em vaig acostumar de seguida, i com ni hacs ni piercings no canvien el sentit de res, vaig deixar que parasitès en la meva pell, i aquí em teniu encara, com un adolescent lluint llombrígol adornat. A més, l'Adriana (l'esmentada professora) tenia molt bon gust, i l'hac que em va regalar era una còpia de la "del Aleph", per tant per aquí aniria una certa influència de Borges en una part de la meva producció, amb l'única diferència: Borges ho pensava amb el cap despert, i jo amb el melic a l'aire.
Matheu

M'ha encantat moltíssim el teu poema, que té aquesta singularitat dels bons que donen peu a fer-hi multitud d'interpretacions, totes vàlides i diferents. Com digueren alguns poetes: no descrius l'aroma o el color d'una rosa, simplement deixes que esclati davant nostre per que cadascú pugui reconèixer com li extasia els sentits.
Repeteixo, preciós.

amb una reverència paia,

Una abraçada, Xavier

No entenc de poesia i no puc valorar si la teva s'ajusta a alguna mena de regla o de cànon. Només puc observar que la primera i última estrofa tenen tres versos i les altres quatre; no sé si això significa alguna cosa.
Tampoc no veig que busquis cap rima.
No sembla que hi hagi lligams que condicionen com expressar allò que vols transmetre.
Combines les paraules amb aparent senzillesa i amb efectivitat rotunda, provocant una sensació molt agradable que invita a rellegir-te.

Deliciós.
L'he llegit amb els ulls, amb els dits, amb la boca.
He llegit el paisatge on plana la passió.
He llegit un cos fet només de paraules carnoses.
He llegit els llavis, el calze d'on, cada nit, bevéu del bes furtiu i càlid dels poemes.

Bell, bellíssim.
Un bes, gitane.

..poema d'amor com cal. Amb reiteracions enervants, amb imatges colpidores, amb desig contingut. Només un però... -com sóc de 'perepunyetestocaelquesiga'!- li trobe (i afirme que pot ser virtut i tot): final repentí, súbit. (O també és metàfora, i jo no l'he entesa?).
Salut i rebolica, xicona!

l'he vist només entrar a RC i no he pogut parar de llegir-me'l, unes imatges molt boniques i un ritme fantàstic...
crec, sincerament que és un dels que més m'agrada dels que t'he llegit...

ptons!

ix.

"la fina corda dels mots"
que evidentment ens lliga a qui estimem.
M'encanta l'atemporalitat quasi minimalista del poema, que queda reforçada pels versos curts, pausats, com un xiuxiueig.

Gràcies per tot!

ACP