I, després... Qui sap?

Un relat de: llamp!

Visions

I, després... Qui sap?

S'acomiadaren del món terrenal,
sense saber quin destí els esperava.
Es redimiren dels pecats comesos,
pagaren les malifetes.

A l'infern els han castigat,
han patit, els han esclavitzat,
però el seu cos, nafrat,
s'ha recomposat.

Ara són duts pels àngels negres,
a través del passadís de la llum,
a un paradís benestant
lluny del purgatori.

Els àngels negres sostenen,
entre els braços,
els cossos que esperen
sortir d'on vénen.

És hora de recomençar,
lluny de tot engany,
de tota hipocresia
i maldat.

El cel és més a prop,
i, fent passos per assolir-lo,
els súbdits són transferits
a la integritat celestial.

Hi ha qui obre els braços
invocant el regne de la llum...
Hi ha qui aguaita a l'expectativa,
creient passar a millor vida...

Posant el crit al cel,
mentre no arribi el desmai,
el viatge serà transitori,
i, després... Qui sap?

______________________
llampec


Comentaris

  • Inquietant[Ofensiu]
    Unaquimera | 27-05-2008 | Valoració: 10

    Un poema fidel a la imatge proposada per al Repte Visual.
    Els versos fan referència al passat anterior ( S'acomiadaren... Es redimiren... pagaren... ) i al més immediat ( els han castigat, han patit, els han esclavitzat, però el seu cos, nafrat, s'ha recomposat. ) suposat pel poeta a partir de la situació actual ( " Ara són duts pels àngels negres, a través del passadís de la llum, " ... ), deixant el futur penjant d'un interrogant.

    El resultat d'aquesta fidelitat, del recorregut temporal i del final, resulta francament inquietant.

    T'envio una abraçada amb paraigües, pera què t'arribi en el millor estat possible,
    Unaquimera

  • Pot ser tot[Ofensiu]
    joanalvol | 15-05-2008 | Valoració: 10


    En el món espiritual que transcendeix el físic,no poden haver-hi llocs concrets. Són estats de consciència separats pel vel subtil i tènue de la visió en que la consciència hi veu.

    Cadascú assoleix l'estat que ha volgut preparar-se mentre a viscut una existència en aquest món. Ningú pot traïr-se ell mateix.

    La resta són especulacions d'institucions dogmàtiques i organitzades que, precisament mitjançant la por, han ferrat el coneixement.

    M'agrada el poema. Els àngels negres... És escrit amb valentia
    Joanalvol

  • M'ha agradat molt, llampec[Ofensiu]
    Epicuri | 15-05-2008

    El poema i el quadre.

    Per cert...no vàren ja decretar que el porgatori no existía? no ens volen fer ja purgar tant?
    Casualitats de la vida,: avui he posat un poema que es diu, després de la mort (encara no me'l han aprovat...)

    Com deia la Mafalda: La millor edat de la vida es se VIU!

    Una abraçada, Poeta.
    després ja veurem ;-)