Cercador
I, després... Qui sap?
Un relat de: llamp!I, després... Qui sap?
S'acomiadaren del món terrenal,
sense saber quin destí els esperava.
Es redimiren dels pecats comesos,
pagaren les malifetes.
A l'infern els han castigat,
han patit, els han esclavitzat,
però el seu cos, nafrat,
s'ha recomposat.
Ara són duts pels àngels negres,
a través del passadís de la llum,
a un paradís benestant
lluny del purgatori.
Els àngels negres sostenen,
entre els braços,
els cossos que esperen
sortir d'on vénen.
És hora de recomençar,
lluny de tot engany,
de tota hipocresia
i maldat.
El cel és més a prop,
i, fent passos per assolir-lo,
els súbdits són transferits
a la integritat celestial.
Hi ha qui obre els braços
invocant el regne de la llum...
Hi ha qui aguaita a l'expectativa,
creient passar a millor vida...
Posant el crit al cel,
mentre no arribi el desmai,
el viatge serà transitori,
i, després... Qui sap?
______________________
llampec
Comentaris
-
Inquietant[Ofensiu]Unaquimera | 27-05-2008 | Valoració: 10
Un poema fidel a la imatge proposada per al Repte Visual.
Els versos fan referència al passat anterior ( S'acomiadaren... Es redimiren... pagaren... ) i al més immediat ( els han castigat, han patit, els han esclavitzat, però el seu cos, nafrat, s'ha recomposat. ) suposat pel poeta a partir de la situació actual ( " Ara són duts pels àngels negres, a través del passadís de la llum, " ... ), deixant el futur penjant d'un interrogant.
El resultat d'aquesta fidelitat, del recorregut temporal i del final, resulta francament inquietant.
T'envio una abraçada amb paraigües, pera què t'arribi en el millor estat possible,
Unaquimera
-
Pot ser tot[Ofensiu]joanalvol | 15-05-2008 | Valoració: 10
En el món espiritual que transcendeix el físic,no poden haver-hi llocs concrets. Són estats de consciència separats pel vel subtil i tènue de la visió en que la consciència hi veu.
Cadascú assoleix l'estat que ha volgut preparar-se mentre a viscut una existència en aquest món. Ningú pot traïr-se ell mateix.
La resta són especulacions d'institucions dogmàtiques i organitzades que, precisament mitjançant la por, han ferrat el coneixement.
M'agrada el poema. Els àngels negres... És escrit amb valentia
Joanalvol
-
M'ha agradat molt, llampec[Ofensiu]Epicuri | 15-05-2008
El poema i el quadre.
Per cert...no vàren ja decretar que el porgatori no existía? no ens volen fer ja purgar tant?
Casualitats de la vida,: avui he posat un poema que es diu, després de la mort (encara no me'l han aprovat...)
Com deia la Mafalda: La millor edat de la vida es se VIU!
Una abraçada, Poeta.
després ja veurem ;-)
l´Autor
419 Relats
773 Comentaris
347525 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
«Sóc esclau de les meves paraules i amo del meu silenci» Proverbi àrabSóc en llamp! Si vols, escriu-me a: ferreteru@hotmail.com
Últims relats de l'autor
- Núria
- Desdefinicions Poemàtiques Mentals o Poemes Desdefinitoris Mentals
- 22 milionaris
- El ferro i l'estigma
- Vinc d’un Patriarcat i vaig viure un Matriarcat
- Porno i Salut Mental
- SQZFRN
- Psicosi versus Psicopatia, Esquizofrènia versus Trastorn Antisocial de la Personalitat, i l'Estigma
- Pare Nostre 2.0 (casolà)
- L'Art del Correu Electrònic
- Tan sols cal esdevindre...
- La teva veu és poesia
- La Mort de l'Amor Romàntic i el Naixement de la Serendipitat Amorosa
- Que Bonic és Bitcoin!
- Le petit burgès