I després de les carícies...

Abans les teues tendres mans acariciaven els meus pits amb mirament. Podies passar-te llargues hores tocant-me. Era una mena de revisió diària. Disfrutaves esgolant els teus dits per la meua esquena, baixant lentament fins el cul.
Jo no tenia problemes en deixar-me caure nua sobre el llit del nostre dormitori. Tu no tardaves ni un segón en tocar-me.
De vegades començaves pels peus, em feies pessigolles, m'agradava. Jugaves amb cada un dels meus dits, tararejaves cançons que no entenia massa bé. Relaxada entre les teues mans em dormia, mentrestant, tu, continuaves saborejant les suaus textures de la meua pell.

Recorde una vesprada que, com sempre, inspeccionaves cada racó del meu cos. Dibuixaves cercles al meu melic mentre jo respirava cada vegada més lentament. Recorde aquella vesprada perquè et vas decidir a alguna cosa més... Ja no sols em tocaves tímidament però amb valentia, aquella vesprada em vas donar un bes! On? No ho recorde exactament, però se m'eritzà tot el cos. Em vaig posar nerviosa, la respiració se m'accelerà i tu... vas continuar amb la teua ruta.

Durant setmanes m'havies acostumat a aquella plaentera rutina.
Durant setmanes esperava l'hora de la migdiada per deixar-te perdut en el meu cos.
Unes setmanes que mai no oblidaré, t'ho puc jurar!

I ara? On han quedat aquelles mans gegantesques? On estan els jocs sensuals als que jugàvem?
Em vas hipnotitzar! Tot aquell joc et va servir per fer-me submisa a tu. Em tenies a les teues mans, ho sabies i et vas aprofitar.
Poc a poc vas canviar aquelles carícies per forts colps. El meu cos ja no s'esborronava de plaer, sinó que s'amoratava de dolor.
Les vesprades de tranquil·litat al llit havien quedat enrere. Ara eren hores mortes que jo utilitzava per plorar i tu per colpejar-me i cridar-me.
La meua innocència reflexada pel meu cos nu sobre els llançols blancs va canviar a una valentia poregosa. Tenia por de veure't, d'escoltar-te, d'olorar-te... Les teues mans em perturbaven.
Vaig traure força del meu interior, el meu cos estava adolorit, però la meua ment permaneixia àgil.
Només et vaig suportar una vesprada. No estava disposada a oferir-te una cosa tan preciada per a què tu la destroçares. La meua vida val molt més que unes setmanes de plaer i uns minuts de maltractamens!

Em podran donar amor, em podran donar carícies, em podran donar plaer, però el que mai consentiré és que em donen una altra pallissa!