Cercador
I de sobte... Tu!
Un relat de: Persephone- Compartir:
Caminava entre els desconeguts
quan, per un instant,
em vaig aturar i et vaig descobrir.
Caminava amb la meva solitud
quan, sense adonar-me'n,
em vaig tossar i em vas mirar.
Esperava paraules afables,
un xic de complicitat.
Oblit de mentides
en sac d' agonia.
Roca ferma d'inseguretat, odi
roent amb malenconia inexistent.
Maleïda coincidència!
Maleït temps immòbil!
Una mirada efèctica,
sense sentiment aparent.
I de sobte...
-Tu!
Comentaris
-
De sobte, versos[Ofensiu]Unaquimera | 12-02-2010 | Valoració: 10
A més de descobrir-te una miqueta més a tu, mercès al teu poema, que he llegit i rellegit unes quantes vegades,he descobert un mot nou, i aquesta sempre és una sensació que m'encisa.
En conjunt, aquests versos semblen peces que s'encaixen i contribueixen, cadascú amb la seva petita aportació, a aixecar una atmosfera sòlida, definida, amb un cos ben perfilat, si bé intangible, ja que està fet d'emoció.
Espero poder continuar llegint-te...
De moment, t'envio una abraçada càlida, de les que lluiten amb força contra el fred i la solitud,
Unaquimera
-
de vegades...[Ofensiu]Ariadna Garrido | 11-02-2010
ja passa que hi haja un text sense comentar encara que tinga nombroses lectures. Això s'ha de remeiar! de sobte he vist que utlitzaves el recurs lèxic i rítmic per crear una atmosfera diferenciada.
I de sobte... Persephone! Ah.. per cert, no cal que ho diga, ara, però m'agrada el títol. Ens veiem per ací.
Besets!