Cercador
i de sobte, tempesta..
Un relat de: plàcidaploma- Compartir:
La tempesta més ferotge és la que esdevé quan aparentment tot està en calma. Allí estava ella gaudint enmig la felicitat, de l'emoció que alegra el cor al sentir-se enamorada. Cega, davant la mar de fons que es gestava camuflada de falsa placidesa.
Aquella tarda estava especialment radiant, s'havia de trobar amb el seu estimat. Mentre es maquillava, observà el seu rostre reflectic al mirall, aquells ulls tan vius, aquella rialla. Una llumeta interior enmarcava el seu esguard. No es considerava una bellesa, però es sentia bella.
Caminant amb aire lleuger, s'acostà al lloc de trobada, el batec del cor s'acccelerà desmesurat a l'intuir la figura del noi.
La sorpresa d'un vent huracanat sorgit en una serena tarda, pot aturdir qualsevol. I, en l'aturdiment deixà de ser ella mateixa, deixà anar les brides, transmutà el rostre, ara expressió del dolor més intens produit pel desengany. A cada justificació del noi les emocions , les paraules de la noia es desbocaren i començà a dir coses de les que més tard es penedí. Potser no l'estimava tant com ella creia i, l'amor s'esgotà de cop al sentir-se incomprensiblement enganyada i rebutjada.
I, en perdre el control, ja no accionava amb coherència, més aviat reaccionava, cada cop amb més contundència cada cop de forma més punyent i el foc , un foc que ella moments abans havia previst passional, es revifà fins recremar aquell terreny que semblava fèrtil, pacientment adobat amb la il.lusió de veure crèixer el fruit de l'amor. De cop i volta, en un instant, tot quedà arrassat, cobert per la cendra més fosca, tot s'ensorrà als seus peus fins arribar a la freda roca nua. Com un llamp que desgarra el cel més blau s'obri un interrogant en el seu cor: hi podria germinar de nou alguna llavor???
Comentaris
-
Tempesta imprevista[Ofensiu]Unaquimera | 03-05-2010 | Valoració: 10
Caram! Aquest relat comença amb una afirmació que ja excita, d'entrada, la curiositat de la lectora... i les frases següent contribueixen a crear un estat propici a la lectura delerosa.
No desenganya la narració, força descriptiva i molt sensible.
Saps transmetre estat d'ànim mitjançant les paraules, i així completes les imatges mentals que tothom es fa mentre els ulls corren damunt les línies escrites.
El final, amb aquells interrogants, dóna a entendre que la història tindrà una continuació, així que tornaré a passar per aquí per llegir el següent text que vas publicar.
Ja que avui he llegit el teu primer relat, i amb el convenciment de què els primers sempre són especials, m'atreveixo a oferir-te el meu primer: Amb les cames separades; pel que he llegit teu, crec que t'agradarà... ja em diràs que t'ha semblat!
T'envio una abraçada plena de llavors d'afecte,
Unaquimera
-
Un principi engrescador...[Ofensiu]rnbonet | 15-02-2010
...-tant el de la 'principiant' (què va!Té ofici!)- com el del principi de la història: una frase punyent i colpidora.
I un final desesperançat, com correspon a l'inici.
Sense trampres, el relat!
Benvinguda! I salut i rebolica! -
Sentir les emocions[Ofensiu]Joan G. Pons | 15-02-2010 | Valoració: 10
Molt bon Relat i molt benvinguda plàcidaploma.
Les emocions molt ben relatades són a vegades un caval desbocat.... i cal saber agafar..quelcom !. -
Ha esclatat la tempesta...[Ofensiu]Fada del bosc | 15-02-2010 | Valoració: 10
Molt bon relat! la tempesta ha esclatat i ella s'ha ensorrat, però desprès tronarar a sortir el sol...
Has començat amb un bon nivell, tinc ganes de llegir el pròxim!! -
welcome[Ofensiu]XvI | 15-02-2010
És un bon inici, demostres capacitat per abordar les idees per mitjà de la metàfora, fent el text atractiu, tot i que cap al final ja no flueix amb tanta facilitat com a la primera part que és molt àgil (clar que també ho tenen les tempestes això).
salutacions
Xavier(XvI) -
Benvinguda ![Ofensiu]Núria Niubó | 25-01-2010 | Valoració: 10
Un relat que cala fons. Ens descrius una tempesta interior amb tanta força i riquesa de detalls que ens invita a viure-la.
De ben segur que la llavor de l'amor pot tornar a creixer quan està ben arrelada al cor.
La protagonista del teu relat així ens ho demostra en la primera part.
Una relat molt ben portat que engresca des del començament , tot i deixar un gust agre-dolç amb aquest final en que queda pendent una continuació que espero ens brindis aviat.
Felicitats i endavant ja ets una relataire més !
Una càlida abraçada de benvinguda,
Núria
Valoració mitja: 10