Cercador
I de què farem poesia?
Un relat de: Xunxide què farem poesia?
de sucre esponjós,
de dolços i caramels,
de color de foc,
de color de mel,
de pessics de plor , de grills d´ amor
la cuinarem calenta,
la tastarem suaument,
la menjaran els ulls,
la rosegarà el cor,
i ens provocarà rauxa , o ens farà dolor,
fins que la païm sencera i ens alimenti la ment.
I de què farem poesia?
de la flor del roser,
de la branca de l'arbre,
de la conversa del vent,
de la timidesa de l'aire, de la lluna roent,
de l´ alta carena que il·lumina el saber
la taparem a l´ hivern,
amb flassades d' olors
i sortirà el sol per veure-la, despertar amb rubor,
i li donarem adob de terra,
i la veurem en flor,
i la collirem amb falç, i li treure'm les llavors.
I de que farem poesia?
d´ un si ,
d´ un la ,
d´ un do,
d´ un timbal gros, d´ un tambor,
de la corda de l´ arpa ,del somicar del violí
la penjarem al faristol,
i l´ escoltarem passejar,
per l´ orquestra de la vida,
i la farem vibrar a les cordes,
i ballarà en els acords,
ens despertarà a la vida i ens acompanyarà a la mort.
Comentaris
-
Mentre hi hagi vida...[Ofensiu]free sound | 20-03-2011 | Valoració: 10
poesia cada dia.
Mentre tinguem temps,
mil poemes i contratemps.
Per poder escriure allò que sents,
cal paraules i sentiments!!!
Bonica creació.
Gràcies per les teves paraules. -
Enfilall de baules...[Ofensiu]Maragda | 10-04-2010
Quina musicalitat aquest poema! Gairebé pots veure la poesia com si es tractés d'algú... M'han agradat la rima i la cadència dels mots. Sembla talment un enfilall de baules fetes amb transparències de colors...
Per cert em sembla que encara conec un altre familiar teu. Almenys ho era de l'Alfons i es tractava de l'amic més íntim del meu tiu: l'Eduard Rosquelles... Vaig coïncidir amb ell molts anys, estius i hiverns, a la casa que té el meu tiu a Andorra. Un veritable dandi!
-
Bocinets de poesia[Ofensiu]llamp! | 23-03-2010 | Valoració: 10
Ens deixes bocinets de poesia, tot cercant de què farem poesia. Excel·lent! Continua així!
llamp!
-
Mentre[Ofensiu]Nonna_Carme | 19-06-2009
existeixi la natura,
mentre existeixi l'ésser humà.
mentre existeixin els sentiments, els poetes faran poesia.
Bellíssim ,Xunxi! Benvinguda a RC.
Nonna_Carme
l´Autor
24 Relats
154 Comentaris
41536 Lectures
Valoració de l'autor: 9.96
Biografia:
Ara mateix enfilo aquesta agullaamb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.
Miquel Martí i Pol
Últims relats de l'autor
- Per la mare
- IGNORANTS
- El meu núvol “Partícules d´aigua que formen a l´atmosfera una massa de color blanc o gris”
- Adéu amor
- I un altre cop
- Només per a tu,
- ACARONAR-TE
- L' Avi Eudald
- LA FAM
- Al pati de l’escola
- L’ Ametller ha florit
- Onada
- Els meus tresors (els meus fills)
- Gotes de lluna, penjades al cel
- Aquella abraçada