I continuo somiant…

Ens deixes endinsar en un paisatge de somni on tot es va inundant de colors i sensacions de calma, on sola amb tu mateixa gaudeixes de tot el que sents i veus.
La sensació de caminar descalça i notar el tacte de la terra, és com formar-ne part...
Un preuat viatge al teu interior, on hi viuen tots els elements.

Petons!

Ja saps qui soc? Esperava que durés més la sorpresa, em va agradar le que m'hvies dit d la pajina i em venia de gust escriure. Ara per fi ho he fet i volia a veure si averiguaves qui era.
T'estimo molt i gracies per tot!
M'encanta com escrius.
Somriu i sigues molt feliç.
Fins aviat!

M'ha encantat la manera d'escriure! Impressionant m'agraden molt tots els teus relats i ara fa molt que no escrius! Torna-hi perquè no ho fas? Anima't!
FElicitats i continua somiant!
Perquè no et pases per llibredebutxaca i em dius que et sembla?
Gracies i comença a pensar que vull veure relats teus ven aviat.
petonets i somriu i somia!
Llibredebutxaca.

Els somnis són el que ens donen forces a tots en algun moment de la vida (per no dir-te quasi bé sempre) així que no deixis de somiar, que és preciós.
Petons.

Bdjer

Bones de nou!jeje aixo sembla un fòrum eh?jeje esclar que no el meu e-mail es yukari_91@hotmail.com ja saps a partir d'ara per parlar de coses d'aquestes no caldrà utilitzar els comentaris en els relats jeje.
Un petonàs.

Hola Boo!Torno a ser jo la CaMpS dE tRiStOr i com l'altre comentari tampoc i pinta res aqui, i el motiu es que, a la fi, he trobat el per què de que tots els meus escrits siguin tristos, i si que es veritat tot el que et vaig posar a l'altre comentari però no es que sigui tètrica escrivint, simplement sóc REALISTA i si ara ens asseguesim amb una taula a parlar descobririem que en la societat actual no existeixen els contes de fades, ni les belles històries. Potse si que en un principi tot sembla de color de rosa (per dir algun color) però tal i com ja he esmentat avanç només "sembla" i esque tot està tant malmés, tant... ja no trobo ni paraules per descriureu. Es engegar el televisor i només veiem guerres, morts, accidents... I ja sense contar els programes de prensa del cor. Nose com hi ha gent a la qual li interesi que una persona s'ha ficat al llit am una altra. Que se n'ha fet de la gent que era famosa per quan descobria una medicina que podia salvar milions de persones, o la gent que inventava coses per facilitar-nos una mica més la vida. On em arribat? Que ens està passant? Avançs fa molts anys si creia en els contes de fades i en que la vida podia arribar a ser un camí de roses, però les roses tenen punxes, i que si es claven, poden arribar a fer molt mal...

Eii, tal i com as dit tu avans aquest comentari no i pinta res aquí, però et contesto a la pregunta que mas deixat al comentari.
Doncs si t'he de ser sincera nose perque tot el que escric es trist. Am certa manera tot el que escric reflecteix algun passatge de la meva vida. Potse pensareu que he tingut una infància molt desastrosa però no es aixi, no m'ha faltat mai de res, però sempre me sentit una mica sola. Com que els meus pares treballen, la meva germana no era mai a casa... i despres problemes que he tingut relacionats amb altres ambits doncs m'han dut a escriure aixi. A que tot sigui trist. Inclus el nom tal i com tu as dit.
Però bé es igual.
Petonets!!
Gràcies per comentar-me!!

CaMpS dE tRiStOr