Cercador
I cel i mar es van fondre...
Un relat de: joandematarocara a cara.
És tan encisadora,
amb el seu onatge blau
amb el seu cant suau…
I avui, que el sol vol lluir
li dibuixa guspiretes fent-la
encara més brillant.
Ella,immensa i serena;
jo, petit i mortal.
Tanco els ulls
i em deixo bressolar
per la seva quietud
mentres li llenço el garbuix de penúries
que em corsequen per dins…
Hi ha algunes que s’enfonsen ,
desapareixen, s’ofeguen.
Hi ha d’altres que suren i
tranquil.lament es desenreden.
Relaxat, alço la vista
i veig un dèbil horitzó .
Potser les fortes onades
anit el varen trencar
i cel i mar es van fondre:
al cel veig dolces onades
i al mar bells núvols de sal.
Comentaris
-
Una amiga que sap escoltar[Ofensiu]Nonna_Carme | 08-02-2011
La mar és una dona coqueta que, quan comença el concert de la tempesta, amb flashos de llampecs i cants d el vent, es guarneix amb camisola de blonda i dansa acompanyant-los.
Un poema preciós, Joan.
Una abraçada, maco.
-
Fantàstic[Ofensiu]elenam | 08-02-2011 | Valoració: 10
Llegeixo una i mil vegades els teus poemes que no deixen de captivar-me, que bonic el que transmets, m'agrada com jugues amb les paraules, com escrius sobre la natura i tot el que t'envolta.Sense paraules... -
I jo amb ells[Ofensiu]Joan G. Pons | 12-12-2010 | Valoració: 10
Dispensa, t'he valorat.
Insinuant és el mar. Insinuant és el cel. He viscut uns anys a Sant Pol de Mar i moltes vegades feia trobades d'aquesta mena, enriquidores i relaxants. Gràcies. -
......el mar......[Ofensiu]Bitxa | 09-12-2010
......el mar...... llegint-te m'han agafat ganes de dedicar uns versos a aquest immens amic, el mar.
M'agrada com descrius la funció que a vegades té el mar, on s'hi ofeguen les penúries.
.......el mar......... per mi un dels millors psicòlegs que conec. -
per mi[Ofensiu]Josep Ventura | 08-12-2010
Per mi no hi ha lloc millor que seure devant el mar amb un bon llibre.
Molt be,bon cami