I camines i caminaràs

I camines i camines, i una pinzellada de fascinació s'apodera d'aquests ulls que ara són embruixats, i camines i camines per carrers amples, els quals semblen que mai acaben, aquests dibuixen gratacels alts al teu voltant, fen-te sentir petit com un cargolet espantat, i per mes que caminis tornaràs a tenir la mateixa sensació, aquella ona que viatja pel teu cos inundant cada racó, cada imatge passada, en una brillantor plasmada als ulls.
I caminaràs i entendràs perquè els somnis allà son més fàcils de somiar, els semàfors, els taxis, la gent , i tu entre tot això que no es poc, veuràs com frases somriures i emocions, surten al mateix temps que es deixen dur per aquesta ciutat.
Asseguda en un banc, veig com les meves lletres marxen encantades per la fragància d'aquest lloc, voltant per milers d'idees, viatjant per aquest foli de paper.
I camines i les teves passes es fan petites, davant d'aquest altre món, ara asseguda a la finestra del hotel, observo els gratacels, deixo de mirar el meu escrit i miro per la finestra, estic segura que a partir d'avui, tota finestra per la que miri no serà tan especial com la d'aquesta nit, no pel seu color, sinó per les milers d'històries que vaig poder gaudir mirant a traves d'aquesta, veient-me reflectida caminant per els carrers, per les vivències, per els cors desconeguts.
I caminaràs i caminaràs, i t'asseguro que si sota d'aquell cel, et sents un nen petit, que si envoltat de pel·lícules, i de gratacels lluminosos se't il·luminen els ulls, al mateix temps que penses ‘'Em sento be'', voldrà dir que estiguis on estiguis, siguis d'on siguis, creguis en el que creguis, la seva fragància t'haurà captivat.
I camines i caminaràs i Nova York et recordarà .