Cercador
I CAMINANT SOBRE ASFALT ES PERD EL RUMB
Un relat de: Marina Terra ÈolI un dia, no saps com, aquella tranquil•litat de que tot està a on ha d'estar, s'esvaeix i comences anar pel món esporuguit i amb el pas accelerat.
A fora no hi pots veure verd,
darrera la finestra no pots sentir el sol escalfant,
ni a dalt la branca l’ocell com canta,
No pots sentir l’olor de la terra mullada
ni l’aire fresc de la muntanya
o l’agua dansant al ritme de la vall.
No pots veure el cel estrellat quan la nit cau
ni sentir-te tot tu, part d’aquest món celestial.
I un dia, no saps com, ets sents empresonat dins de la hipotètica i teòrica llibertat i no saps què fer per no deixar la vida passar envà.
El dia a dia, tal com ens el dicta aquesta societat, ens allunya de l’essència i perd tot el sentit.
A fora no hi pots veure verd,
darrera la finestra no pots sentir el sol escalfant,
ni a dalt la branca l’ocell com canta,
No pots sentir l’olor de la terra mullada
ni l’aire fresc de la muntanya
o l’agua dansant al ritme de la vall.
No pots veure el cel estrellat quan la nit cau
ni sentir-te tot tu, part d’aquest món celestial.
I un dia, no saps com, ets sents empresonat dins de la hipotètica i teòrica llibertat i no saps què fer per no deixar la vida passar envà.
El dia a dia, tal com ens el dicta aquesta societat, ens allunya de l’essència i perd tot el sentit.
Comentaris
-
Es perd el rumb, és cert[Ofensiu]aurora marco arbonés | 03-05-2013 | Valoració: 10
Les ciutats asfaltades són gàbies on es gaudeix d'una suposada llibertat però que ens allunyen del nostre habitat ancestral. És per aquest motiu que, tots el que poden, busquen les seves arrels en el camp o en pobles petits per a poder tornar a veure els estels que s'havien esvanit i sentir els ocells que s'havien fet fonedissos.
Un poema encantador i molt real
-
No cal que ens el dictin![Ofensiu]Mena Guiga | 31-01-2013
Això és el que hem de 'desaprendre', cosa difícil de tant encolumat que ho tenim tot.
Saber-ho i entendre-ho ajuda, molt. I la serenitat.
Potser sí que anar a contracorrent és fotut, cansa, i més blablabla. Però hi ha més persones que ho fan (no m'agrada dir 'gent').
Mena
l´Autor
13 Relats
33 Comentaris
12857 Lectures
Valoració de l'autor: 9.93
Biografia:
“En el què pensis et convertiràs".Swami Sivananda
“No es pot ensenyar res a un home, només se’l pot ajudar a descobrir en el seu interior”.
Galileo Galilei
"Els murs i són per algun motiu. No hi són per mantenir-nos fora d'algun lloc. Hi són per recordar-nos amb quina intensitat volem les coses."
Randy Pausch
"Quan la ment és estable, la consciència llueix com els raigs del sol."
“Los assanes ajudaran a transformar a un individu, portant-lo des de la consciencia del cos cap a la consciencia de l’ànima.”
“Fora que la gent, aprengui a distingir entre l’ essencial i no essencial, la pau sempre els eludirà”.
“La salut és el delicat balanç entre harmonia del cos, ment i esperit”.
"Si tot el món practiqués ioga, les farmàcies haurien de tancar."
BKS Iyengar.
"No es pot conèixer sense estimar".
"El coneixement sense amor és ciència, és càlcul".
"L’amor sense coneixement és sentimentalisme".
"La intuïció és el coneixement amb amor".
Ramon Pàniquer
PER SORT, QUINS GRANS SAVIS TOTS PLEGATS (i els que em deixo, és clar).
Últims relats de l'autor
- Creant o endevinant el futur
- Un sol clic i tres segons
- No m'ho puc treure del cap, s’hi ha quedat instal•lat.
- Em fa mal el cor i no m'ho puc treure del cap.
- NO ELS ENVIÏS A LA MERDA SI NO VOLS QUE TORNIN!
- I CAMINANT SOBRE ASFALT ES PERD EL RUMB
- I em vas regalar un somriure....
- I que la vida "ET SIGUI BONA"
- El cel és blau i els núvols s’han esvaït.
- NADAL dia a dia!
- Essent tu em sento "teva"
- ESTAVA PATINANT NUA!
- No soc gos, ni gat, ni ocell....no soc animal empresonat....aparentment.