I camina que caminaràs...

Un relat de: joandemataro

Potser va ser el seu cos cansat
o el veure's desorientat...
el fet és que havia parat
i allà hi era, sentat.

Després de molts anys
la vista havia alçat
i va contemplar la natura,
Va quedar meravellat!!
Va inspirar, tancant els ulls
i va restar relaxat.

Les petjades del camí
li van recordar d'on venia
feia molt que caminava
i quan mirava endavant
el final no endevinava.

Va tornar a mirar al passat
aquella senda
per sa petjada marcada
i un orgull el va envair,
Quanta vida acumulada!!

I és així la vida amics
mai saps si el cim faràs
però siguem pobres o rics...
tenim feina encomanada
i podem deixar petjada.

I en guaitar a l'horitzó
amb l'esperança a l'esquena
sempre amb un bri d'il.lusió
veurem una vida plena!!

I CAMINA QUE CAMINARÀS...

És aquest el meu missatge
No corris...sempre frissant!!
Atura't de tant en tant.

Quin sentit tindria ta vida
Si quan arribis al cim
t'adones, i és massa tard,
que és tan dèbil ta petjada
que d'una sola ventada
El teu camí s'ha esborrat?

Comentaris

  • Fer i viure el camí[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 14-06-2010 | Valoració: 10

    Caminar és viure el fer camí. Aturar-se sí però sols una estoneta. Cal caminar.
    Molt bon Relat i el comparteixo plenament.
    A caminar i gaudir del camí i les petjades.

  • FELICITATS![Ofensiu]
    blaiv74 | 30-05-2010 | Valoració: 10

    Molt bó! Amb molta musicalitat. Molt bons els últims versos. FELICITATS!

  • Quanta saviesa[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 24-04-2010

    transmeten les teves paraules, Joan !
    Tens raó. Tot sovint volem beuren's la vida d'un sol glop sense paladejar-la i quan mirem enrere ja és massa tard per a assaborir-la.
    Si no vaig errada fa poc temps que has entrat a Relats i per tant et dono la més sincera benvinguda.
    Nonna

Valoració mitja: 10