Cercador
I camina que caminaràs...
Un relat de: joandemataroPotser va ser el seu cos cansat
o el veure's desorientat...
el fet és que havia parat
i allà hi era, sentat.
Després de molts anys
la vista havia alçat
i va contemplar la natura,
Va quedar meravellat!!
Va inspirar, tancant els ulls
i va restar relaxat.
Les petjades del camí
li van recordar d'on venia
feia molt que caminava
i quan mirava endavant
el final no endevinava.
Va tornar a mirar al passat
aquella senda
per sa petjada marcada
i un orgull el va envair,
Quanta vida acumulada!!
I és així la vida amics
mai saps si el cim faràs
però siguem pobres o rics...
tenim feina encomanada
i podem deixar petjada.
I en guaitar a l'horitzó
amb l'esperança a l'esquena
sempre amb un bri d'il.lusió
veurem una vida plena!!
I CAMINA QUE CAMINARÀS...
És aquest el meu missatge
No corris...sempre frissant!!
Atura't de tant en tant.
Quin sentit tindria ta vida
Si quan arribis al cim
t'adones, i és massa tard,
que és tan dèbil ta petjada
que d'una sola ventada
El teu camí s'ha esborrat?
Comentaris
-
Fer i viure el camí[Ofensiu]Joan G. Pons | 14-06-2010 | Valoració: 10
Caminar és viure el fer camí. Aturar-se sí però sols una estoneta. Cal caminar.
Molt bon Relat i el comparteixo plenament.
A caminar i gaudir del camí i les petjades.
-
FELICITATS![Ofensiu]blaiv74 | 30-05-2010 | Valoració: 10
Molt bó! Amb molta musicalitat. Molt bons els últims versos. FELICITATS!
-
Quanta saviesa[Ofensiu]Nonna_Carme | 24-04-2010
transmeten les teves paraules, Joan !
Tens raó. Tot sovint volem beuren's la vida d'un sol glop sense paladejar-la i quan mirem enrere ja és massa tard per a assaborir-la.
Si no vaig errada fa poc temps que has entrat a Relats i per tant et dono la més sincera benvinguda.
Nonna
Valoració mitja: 10