Cercador
I arribarà...
Un relat de: joandemataro- Compartir:
I arribarà
que els teus ulls,
a l'horitzó de les parpelles,
per sempre, es pondran
i, per a ells, ja no hi haurà sol ixent.
I arribarà
que la teva pell esdevingui marbre.
Insensible et tornaràs.
I arribarà
que les teves oïdes no s'empassaran els sons
i no perbocaràs cap mot.
Aïllat quedaràs.
I arribarà
que el teu cor t'aturi la sang.
Immòbil restaràs.
Marxa però satisfet
Per les llavors que has escampat
el gran sol seguirà sortint,
la lluna seguirà brillant entre els estels,
la vida seguirà.
I, aleshores, qui sap ?
La teva ànima, alliberada,
potser albiri nous camins
Comentaris
-
Meravellós duel entre la mort i l'esperança.[Ofensiu]Anna Rispau | 02-12-2010 | Valoració: 10
Un combat pols a pols entre la basarda de la mort i la esperança que totel que hem fet renaixerà, que les llavors plantades brotaran... reescrius la mort.
Felicitats!!! Abraçades de vida. -
Colpidor[Ofensiu]Fada del bosc | 30-11-2010 | Valoració: 10
Aquest és un d'aquells poemes que molts no el voldrien llegir, de fet la mort és un tema del que la major part de gent no en vol parlar com si aixis féssim veure que no existeix. Tan mateix la crua realitat és un altre com tu molt bé descrius arribarà el dia en que deixem de respirà... arribarà el dia que tan sols quedi el nostre record dins el cor de les persones que ens han estimat.. tot depèn del que fem ara.
La Fada. -
La mort i... la vida[Ofensiu]Núria Niubó | 22-11-2010 | Valoració: 10
Un poema que remou enyorances i temors, molt adient a les dates que fa poc ens han dut a recordar als nostres estimats que ja no hi son i a sentir la mort com a més propera.
Aquest instant que ha d'arribar, que ens clourà per sempre els sentits, ens el gloses en aquest poema, dur, però alhora seré, no com una amenaça si no més bé com aquell desig que tots tenim de que el nostre pas per aquest món no haurà estat balder.
Jo també vaig fer un poema sobre el tema de la mort, potser més endavant el publicaré.
M'ha agradat molt Joan, m'ha emocionat.
Felicitats!
Una abraçada,
Núria
-
Futur, present, passat[Ofensiu]Unaquimera | 17-11-2010
És aquest un poema ple de verbs en futur,
entre el quals destaca un en present ,
que recull una acció passada:
"Marxa però satisfet
Per les llavors que has escampat"
Evidentment, són versos que inviten a la reflexió...
T'envio una abraçada reflexiva,
Unaquimera
Valoració mitja: 10
