I ara el destí truca a la porta...

Un relat de: AnNna

Amor... la setmana passada va fer un any. Mai podré esborrar aquell dia de la meva memòria. Quedarà imprès dins el meu cervell com si me l'haguessin gravat amb ferro roent. Catorze d'abril. Va ser massa per mi. Massa. Un xoc traumàtic. La vida se'm va enfonsar quan l'alegria començava a brollar al meu voltant, en ple mes d'abril. Vas marxar sense avisar, un accident de moto esquivant un gos que va creuar en un moment de desgràcia. Cinc minuts van ser prou per a fer la gran passa que ens separa de l'abisme. No hi eres. Els teus llavis d'olor de flor de cirerer mai més serien meus. No tornaries a mirar-me amb els teus ulls color d'avellana. M'abandonaves, em deixaves sola en aquest món, que cada segon se'm feia més gros. Tu m'havies ensenyat a estimar, i ara el meu gran mestre s'havia fos. Havies estat xuclat per aquest gran remolí que no avisa que porta per nom la terrible paraula. Mort. Sí, amor, eres mort. No m'ho creia. Vaig buidar cos i ànima a cada llàgrima que em queia galta avall. Res no tenia sentit. Desitjava que la mort m'agafés del braç i m'arrosegués cap a tu. Mai va passar.
Però, saps, amor? Avui no tornaran a les meves galtes aquelles llàgrimes salades de fa un any. Tristesa, sí. Inevitable. Però cap llàgrima. Perquè sé que tu no ho voldries. Vam viure estones de cel, junts. Moments màgics. Felicitat pura. Diuen que mil somriures no s'obliden tancant els ulls. Malgrat tu els vas tancar, sé que no has oblidat, i que em recordes amb aquell somriure que et feia únic. Jo vull fer el mateix. No vull estar trista. Et recordaré sempre amb un punt d'il·lusió als ulls. Et tinc sempre al cor. Perquè et vaig estimar, t'estimo, i ho faré, siguis on siguis.

Comentaris

  • ...destí...[Ofensiu]
    Xavi13 | 27-05-2008 | Valoració: 9

    Avui tinc un dia de desànim i la veritat és que no trobo la porta que em porti de nou al camí de la vida...

    Fa uns moments he clicat a cercar amb les següents paraules: "la mort em ve a buscar". Estava escoltant la gran cançó d'Els pets i he pensat en trobar algun relat adient. Gran sorpresa al trobar aquest relat, m'ha agradat molt.

    Gràcies

  • Underneath | 08-06-2006 | Valoració: 9

    :'(
    això no, que avui tinc el dia tooooou!
    :'( aix k munik


    *no sé si has notat que m'estic patejant tots els teus relats xD

  • Sí,...[Ofensiu]
    rnbonet | 11-10-2005

    ...potser un "pelet gastada", però tenint en compte que ha estat per una "obligació", val, no?
    De debò, el que sí puc qualificar amb un 9,50 són "Ulleres noves" i "La llum del meu camí".
    Segueix per aquesta drecera: optimista, sincera; que sembla simple, però que amaga una força interior plena de vida...
    PS. Ja veus! M'he dit... i per què no anar a "veure" l'amiga AnNna, la de "les tres enes"?

  • eisssss[Ofensiu]
    silvia_peratallada | 10-10-2005

    al finla molt be, no!?!?!?!??!
    jejeje,
    salut, i merci pels comentaris, wapa!
    no t'aturis!!!

  • transmet tant...[Ofensiu]
    mermalada | 07-10-2005 | Valoració: 10

    Quantes coses transmet el teu relat... jo el dia 14 també vaig depedir a una de les persones més importants de la meva vida... el seu record ara em provoca un somriure però va ser dur... tu descrius perfectament el que vaig sentir tot i que la situació sigui diferent.

    Molts petons

  • i què més pots dir...?[Ofensiu]
    Capdelin | 06-10-2005 | Valoració: 10

    si ja ho has dit tot!
    que en treuràs de cagar-te en les motos, en les carreteres, en els gossos suïcides, en la benzina, en la mala sort, en la casualitat tràgica, en la puta mort...
    potser el millor és fer el que has fet tu: assecar les llàgrimes, somriure i brindar per tu a qui la puta mort no ha pogut endur-se el teu dolç record d'amor... gràcies a tu, ell viu encara!!!!
    un petó i una abraçada!!!!

  • Maleït destí[Ofensiu]
    Ze Pequeño | 28-09-2005

    És el que deuria pensar la persona "sentenciada en aquest llit", quan "cap pecat mereix morir-se així". (Sempre que toco aquesta cançó a la guitarra -o si més no ho intento- acabo amb llagrimetes als ulls).

    Com amb la teva redacció. És molt bonica. Té el sentiment a flor de lletra.

    Tan de bo mai perdis aquesta fibra que et fa escriure coses tan boniques.

    Una abraçada.

    Salz.

Valoració mitja: 9.6