Cercador


Llista categories

... i aparegué la mirada

Un relat de: rautortor


Photobucket



Ojos claros, serenos [...]
Gutierre de Cetina


La boca closa i retreta,
sense dir res, ni paraula,
ni un gest de franca avinença...
i aparegué la mirada.

Noto que viuen molt lluny
aquests ulls teus que m’atrauen.
Per què em turmentes, amor,
per què no em dius el que et passa?

Veig la tristesa al teu rostre
com si el plor l’hi hagués posada,
com si el recel –maleït!–
s’hagués menjat l’esperança.

Deixa que els ulls s’asserenin,
–ulls que em mireu de passada–,
que s’endolceixin els dubtes,
deixa aflorar la rialla.

Comentaris

Afegir comentari
  • Deixa aflorar la rialla[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 01-12-2012

    Un poema deliciós, suau i tendre que demana, com el madrigal de Gutierre de Cetina, una mirada sisquere, ni que no sigui d'amor. El poeta vol comprendre la tristor dels ulls i desitja la serenor de la mirada i la rialla dels llavis. Però el misteri dels ulls és, de vegades, insondable i no es pot abastar amb paraules.

    M'ha encantat el teu poema de mirades fosques.

  • preciós Raül...[Ofensiu]
    joandemataro | 15-11-2012 | Valoració: 10

    quant d'amor i comprensió amagues a cada paraula dels teus versos...
    " per què no em dius el que et passa ? "

    com sempre, un plaer
    joan

  • La mirada...[Ofensiu]
    Annalls | 14-11-2012

    ...que fariem sense ella. Així i tot no sempre es oberta ni pots llegir en ella.
    La teva descripció es molt bona.
    Anna

  • Un cop més[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 14-11-2012

    t'haig de dir que és un poema encisador.
    La mirada és la primera cosa en la qual em fixo perque em diu com és una persona.
    Felicitats , Raul !
    Una abraçada.

l´Autor

rautortor

223 Relats

757 Comentaris

140135 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Afegir a preferits
Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.




Fotografia d'Arno Rafael Minkkinen
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >