I amb el que m'excito?

... jo per aquí... després d'una tarda per Bcn i sense ganes de fer massa cosa, he pensat en comentar els teus relats que em falten... sí, perquè de llegir-los els he llegit tots, i la veritat és que m'agrada comentar cada relat per on passo... (tot i que sovint costa, o sovint no en tinc ganes, i de fet últimament em fa com mandra...!).

Sovint ens fan por les experiéncies noves, dixar-nos portar, no qüestionar-nos el per què, ni preguntar-nos el motiu, simplement deixar-nos portar pels sentits i deixar-ho tot en mans "del destí"...

nus vemus!
dufi

Encaixa amb el que m'he sentit a dir centenars de milions de vegades (bé, no cal que ho exagerem, tampoc: centenars de milers de milions i milions de vegades): els homes només penseu en una cosa. Sempre he pensat que era un xic massa contundent, però bé, callo i qui calla atorga.

Ara la pregunta és: i en què penseu, les dones?

Pel que fa al poema, m'ha semblat trepidat (quant a la forma o estructura) la primera estrofa, i genial com l'has acabada. No sé, potser és que me l'he començada a llegir amb passió, amb agilitat. L'últim vers fa com una corba que fonèticament resulta fantàstica: el "-me" seria el cim; "de deixar" seria la pujada;"portar" seria el descens. M'encanta com a final d'una estrofa àgil i directa, trepidant.

Segona i tercera estrofa: els interrogants. La reflexió. Primer "de tu cap a mi" i després "de jo cap a tu". Com que aquesa segona és la que motiva el poema, per dir-ho d'alguna manera, resulta lògic que sigui un vers més llarga que la precedent.

Pel que fa al contingut, m'ha agradat molt aquesta reflexió sobre els dubtes en la relació. Suposo que com diu OhCapita, no s'ha de tenir por, però dubtar és humà, sincer i crec que intel·ligent. Molt intel·ligent (m'acabo de penjar una medallassa!!! Ho dic perquè a vegades sóc més cagadubtes del que voldria, amb perdó pels puristes!)

Salut i una fortíssima abraçada, Ullets! M'ha encantat aquest poema, de debò!

Vicenç

d'experimentar! El descobrir l'exitant món de les emocions. Un s'ha de deixar portar com el veler es deixa portar pel vent. Però, s'ha de portar per on un vol. La pericia del bon timoner-a radica en escoltar el que li diu el vent, el mar, el cel, el vaixell, ... , tot i el que percebi no sigui el què un esperava. Sí, jo em deixo portar pels versos que escrius, gràcies per permetre-ho!

...i gaudeix del que et vingui de gust fer. Segur que si el mires els teus ullets li parlaràn i només voldrà que el besis, que el palpis... Deixa't endur pel que el cos et demana, maca!
M'he llegit uns quants relat teus i m'han agradat molt, et prometo que quan pugui m'acabaré de llegir la resta.

Una forta abraçada i molta màgia!

que li agradarà! je je je XD!
has fet un dibuix amb "BESAR / TOCAR / PALPAR... és com un joc... de dames... pots guanyar tu o pot guanyar ell... o... ELS DOS!
sempre... la POR... encara que sigui suau, ombrívola... que ens acompanya sempre... i que si és... poc poderosa... ens pot ajudar... però mai ens pot impedir besar, tocar, palpar, estimar, ser lliures...
és un joc i... s´ha de jugar, divertir-se, participar... la victòria no és tan important
i la derrota, si és digna... pot servir de lliçó en el gran JOC DE LA VIDA!!!
felicitats, maka... ptons i abraçades!
Capdelin@hotmail.com

esperava un text nou teu! M'ha agradat, però sincerament, m'he quedat amb més ganes de poema. Molt bona la incògnita i el plantejament.

Thalassa