I allà junts, atrapats...

I allà junts, atrapats, dins la mar, vers l'horitzó.
I abraçats fortament, recordant la seva cançó.
I tots dos, enredats, sentint-se lligats, sent un de sol.
I dançant a alta mar, cada cop més endins, sense importal-s'hi qui es qui...
2 amants comprovant, investigant els misteris de les profunditats. Descubrint, dolçament, frec a frec, aquell primer salat bes...
Pescadors, correu, aneu, mar endins, cap al fons...Trobareu una xarxa i allà junts, enredat's trobareu els cors dels 2 amants estirats...
Uns diuen els optimistes, que els amants es van fondre, convertint-se en una basa d'oli infinita...
Altres especifiquen, que van fugir d'aquesta societat, D'una realitat, certament.
Pero jo nomes ser, que aqui vora el mar, tristement sols recordo aquesta vella historia com un record dins la meva memòria...
Oh mar, que ets traïdor, quin final més cruel i trist, quan penso que per culpa teva, allà al fons navegan espantats i sense rumb, dos esperits!
Ai, quina melodia que sento, mes suau dins aquesta calma dels 2 amants allà junts, atrapats!!!