Cercador
I a tu, de quin sabor t'agrada?
Un relat de: ConnectA- Compartir:
Porto una estona fent cua però ara per fi arriba el meu torn, i sóc la següent en haver d’escollir de què el voldré. És curiós, sempre el demano del mateix, però avui dubto. Dubto perquè per un moment he tingut temps de veure la quantitat de sabors i colors que tinc davant meu.
I veig alguns sabors clàssics, com la nata o la vainilla, suaus, fidels als seus gustos però potser un pèl avorrits. I en el fons, és el que m’han donat gairebé sempre, però avui no em ve de gust.
La xocolata, dolça i intensa alhora, amb una gran demanda. Un i altre cop veig gent que se’l demana. Saben que no defrauda, tot i que et si regalima et pot deixar una taca difícil de treure. Però és igual, diuen que el moment haurà valgut la pena. Jo, no ho sé.
La llet merengada, era un dels meus preferits. Fins que m’he donat compte que la llet merengada sola no m’agrada, que en el fons el que m’agrada d’ella és que intervé un tercer element, la canella, i li dóna un toc diferent, almenys al principi.
La maduixa, deu ni do com enganya aquest sabor. Un color que d’entrada és dolç, una olor que encara ho sembla més, i sí, molts cops ho és. Però hi ha altres cops que té un gust àcid que et fa eriçar la pell. I t’asseguro que mai m’ha importat l’àcid, però camuflat, sorprèn.
El torró, em dóna la sensació que és vell, que està ancorat en els sabors antics, en uns mesos enrere i no és capaç d’acceptar que els rajos de sol han arribat. Però hi ha persones que un i altre cop tornen al seu sabor amb la mirada posada enrere.
El sorbet de llimona, molt àcid i molt fred, però els qui el saben assaborir com cal asseguren que es desfà en la justa mesura per deixar-te sempre amb ganes de més.
La xocolata blanca, molt dolç, no en trobaràs cap que ho sigui més. Però t’aviso, potser no te l’acabes perquè et sembla massa embafador.
La menta, refrescant i fresc, tot i que probablement no li agradi a tothom i t’intentin convèncer de que hi ha de millors. Però en fons, no ets tu qui l’ha d’escollir?
Sabors estranys, com el “Barrufet”, el “cotó de sucre”... Probablement no els hagis tastat mai, són estranys i, a més, et jugues que et diguin amb els ulls desorbitats “de què és?”. Però també et dic, et farà especial i sempre podràs recordar quan el vas provar.
Segurament estigui oblidant molts i hi hagi desenes de sabors més a escollir: Stracciatella, Nous, Coco, Ron, Iogurt... No cal que te’ls digui tots, només vull que obris els ulls i te n’adonis que l’estiu és molt llarg.
I a tu, de quin sabor t’agrada l’amor?
I veig alguns sabors clàssics, com la nata o la vainilla, suaus, fidels als seus gustos però potser un pèl avorrits. I en el fons, és el que m’han donat gairebé sempre, però avui no em ve de gust.
La xocolata, dolça i intensa alhora, amb una gran demanda. Un i altre cop veig gent que se’l demana. Saben que no defrauda, tot i que et si regalima et pot deixar una taca difícil de treure. Però és igual, diuen que el moment haurà valgut la pena. Jo, no ho sé.
La llet merengada, era un dels meus preferits. Fins que m’he donat compte que la llet merengada sola no m’agrada, que en el fons el que m’agrada d’ella és que intervé un tercer element, la canella, i li dóna un toc diferent, almenys al principi.
La maduixa, deu ni do com enganya aquest sabor. Un color que d’entrada és dolç, una olor que encara ho sembla més, i sí, molts cops ho és. Però hi ha altres cops que té un gust àcid que et fa eriçar la pell. I t’asseguro que mai m’ha importat l’àcid, però camuflat, sorprèn.
El torró, em dóna la sensació que és vell, que està ancorat en els sabors antics, en uns mesos enrere i no és capaç d’acceptar que els rajos de sol han arribat. Però hi ha persones que un i altre cop tornen al seu sabor amb la mirada posada enrere.
El sorbet de llimona, molt àcid i molt fred, però els qui el saben assaborir com cal asseguren que es desfà en la justa mesura per deixar-te sempre amb ganes de més.
La xocolata blanca, molt dolç, no en trobaràs cap que ho sigui més. Però t’aviso, potser no te l’acabes perquè et sembla massa embafador.
La menta, refrescant i fresc, tot i que probablement no li agradi a tothom i t’intentin convèncer de que hi ha de millors. Però en fons, no ets tu qui l’ha d’escollir?
Sabors estranys, com el “Barrufet”, el “cotó de sucre”... Probablement no els hagis tastat mai, són estranys i, a més, et jugues que et diguin amb els ulls desorbitats “de què és?”. Però també et dic, et farà especial i sempre podràs recordar quan el vas provar.
Segurament estigui oblidant molts i hi hagi desenes de sabors més a escollir: Stracciatella, Nous, Coco, Ron, Iogurt... No cal que te’ls digui tots, només vull que obris els ulls i te n’adonis que l’estiu és molt llarg.
I a tu, de quin sabor t’agrada l’amor?