huria, però no

Hauria d'estar trista, però estic tranquila, i la calma és quelcom que confereix poder a qui la posseeix. Em sento jo, amb els mil problemes que em van per dins les venes de cap a peus i tornen a pujar, però sense necessitat de ser diferent, sense necessitat de canviar res. Està bé entrebancar-se, i veure les coses de color gris, i després blaugris, i després blau, i després cel, i que el cel sigui d'estiu, i poder esborrar tots els grisos que tenies dins del cap.