Humus

Un relat de: llu6na6

Els meus ulls, aquests ulls, ebris i assedegats
parpelles que cloent-se, engoleixen imatges
percepcions llampants.

Els meus peus, aquests peus, que caminen escenes
d'òperes turbulentes, d'instants que desafinen:
diva, ballet, orquestra; llums, partitura, notes.

Aida, Norma, Baterflay; daga, ferida, mà,
veu que sona emmudint, tsunami d'amor absurd
escenaris, cors, solos, sobreeixits de buidor.

Glopades de carícies que fluctuen i afloren
sentenciades, nàufragues, detritus i rebuig:
humus de vida.


Comentaris

  • Percepcions[Ofensiu]
    Bonhomia | 02-05-2006 | Valoració: 9

    Jo, de fet, si que volia expressar la lluita interna de l'ésser humà, però no per consolar cap malson. Simplement per divertir-me, i, si es dóna el cas, per divertir algú altre.
    M'alegro de que tinguis percepcions llampants, jo també en tinc. Balles al so refinadíssim de les notes d'un crepuscle en un planeta gegant i llunyà fora del nostre grup de gal.làxies. La buidor la pots omplir! Cada detall és important... . Res està sentenciat!

    Fins aviat!

    Sergi.

  • Glopades de carícies.[Ofensiu]
    Jofre | 04-04-2006 | Valoració: 10

    La paraula Humus dóna un to molt orgànic al poema.
    Com si patíssim els efectes de la meteorització, és a dir de les preocupacions quotidianes. Com si tots els elements que hi descrius estiguessin, en efecte, sentenciats a patir una ineluctable descomposició material i emocional per anar nodrint la pròpia vida.

    "No sé" quina funció poden tenir els tsunamis d'amor i les glopades de carícies en l'edafogènesi; però en la formació i redacció del teu text, hi confereixen una textura molt original i genuïna.
    Un horitzó de percepcions, malgrat tot, riquíssim.

    Enhorabona!

    Jofre

  • la mort [Ofensiu]
    jaumesb | 31-03-2006 | Valoració: 10

    genera vida
    la vida genera mort
    hi ha cel en la vida i en la mort

  • De l'humus[Ofensiu]
    Leela | 29-03-2006

    hi creixen moltes coses. Si, com tu dius és font de vida, és base per nou creixements i també forma part de la vida de cadascú.
    Mans, peus que han percebut operes, que han desitjat ballar, que escolten els sons amagats del món.. tot això és el nostre humus, potser tant importat com la vida efectivament viscuda.

    M'has fet pensar en els somnis, lluna, en com d'importants poden ser per fer-nos avançar...

    Una abraçada!

    Leela

Valoració mitja: 9.67