HUMANS

prou edat com per haver llegit tots els llibres que em cites, menys un Fiasko, si més no, ara no el tinc present i no penso aixecar-me a mirar la biblioteca.
Voler imitar als grans demana molta serenitat, parlar-ne d'ells no m0ajuda a calibrar l'estil d'un autor, jo et podria parlar de molts altres, Phillip K Dick per exemple, o Arthur C Clarke, saps quin és el seu millor llibre? Sóc massa compulsiu llegint com per recordar quin m'ha agradat més o quin ensenya més coses. Tots els llibres, més o menys, ens ensenyen alguna cosa, i citar autors i llibres no demostra res, sols vanitat, em sap greu haver ofès la teva, però si vols fer un monòleg, millor traiem els signes que marquen diàleg. Potser vaig errat, però potser així hauríem dubtat, i en el dubte es crea diàleg entre visions diferents.
Et llegiré l'altre relat, avui no, passat setmana santa que tinc força feina amb la néta aquest dies.
Una abraçada i no et desanimis, que tots hem vingut a aprendre. JO el primer.
Gràcies per les teves recomanacions, m'apunto Fiasko per si un cas.

Hola,

Jo soc el primer sorprès davant l'enorme quantitat de lectures que ha aconseguit el text. Com tu, crec que no és un mal escrit, però fent una mica d'autocrítica, admeto que tampoc és res de l'altre món. No ho pretenia. Es un relat molt senzill, amb un objectiu i una finalitat, ràpid de llegir i de menys de 1200 caràcters.

Dius que falten algunes coses. Quines? (Ho pregunto, amb ànims d'aprendre). Només expliques una de les pegues, i lamento no estar d'acord amb tu. Aquest diàleg és, realment, un monòleg. Reconec que intentava imitar una mica a Plató. És la meva opinió. És ciència ficció. Jo era el guia. I també era el planeta.

Respecte a la falta de exotisme en la parla del guia i els altres visitants, crec que caus en un tòpic. Jo no parlo d'aliens, ni extraterrestres (O si?), parlo de ments, d'éssers conscients i fins i tot deus. Seria un error provar de fer-los diferents a mi, mantenint la seva ment i caràcter. Et recomano que llegeixis Fiasko, de Stanislaw Lem. Un llibre excels on veuràs la dificultat de descriure a uns éssers diferents a nosaltres. També és una bona opció The Gods themselves, d'Isaac Asimov, o Nightfall, del mateix autor i Robert Silveberg. O The Martian Chronicles, de Ray Bradbury. Tos aquests llibres tracten d'éssers diferents a nosaltres, i excepte el primer, en tots s'observa com hi ha un rastre d'humanitat en ells.

No hi ha res escrit sobre escriure.

Pd: Et recomano el meu altre relat. A mi m'agrada més. I té més de 1400 lectures menys (un exemple de la poca importància que tenen...)

he vist el nombre de lectures i he pensat que podia ser un gran relat, però em sap greu. No està malament, no, la intenció és coratjosa i ben encertada, però li manca una cosa important, una cosa bàsica en literatura que s'anomena punt de vista. Hi ha altres detalls en l'escrit, en el relat, que amb el temps tu mateix/a aniràs descobrint, sols cal no perdre l'instin de millorar cada dia.

Un mestre dels relats em va dir un dia que si feia parlar a algú que no era d'aquest món, en parlar amb els seus congèneres no podia fer-ho com si fos d'aquí al costat. No sé si m'explico.

Cal mirar de distanciar l'observador de l'observat. Si tots dos tenen un registre similar, queda clar que qui parla és el propi autor, i això no s'hauria de notar .

Moltes Gràcies!!
A vegades penso en l'enorme abisme existent entre l'adjectiu (humanitat) i el nom (humà).
I si fóssim els únics éssers egoistes de l'univers? Seria vergonyós. Però crec que encara hi ha esperança. És l'últim en perdre's (o això diuen...).

Molt bon relat. Et felicito.
Escriu MÉS ànim !!!
Una abraçada.