Humans inacabats

Un relat de: Eric Martinez
Les veus... Les veus dels adolescents que sento rere meu... davant... als costats... els crits, les converses inconnexes... Les paraules malsonants...

Tots són nedadors, tots esperen el moment d'escoltar el xiulet, de tirar-se a l'aigua i guanyar... guanyar metres, guanyar segons... guanyar mirades... Les mirades d'aquells que tenen ulls... Ulls que miren... Que miren els cossos... Cossos que es despullen amb tovalloles mig posades... Els cossos d'aquells que agraden... d'aquells que busquen agradar... Virginals, que busquen l'escalfor els uns als altres sobre l'aigua freda...

La seva realitat està formada pels metres quadrats que afecten el seu ésser, i als éssers que condicionen el seu espai... l'escalfor continua... I un mig home somriu a una dona en creixement... Tots riuen... Són feliços... Són lliures... Són importants...

Comença la carrera... l'acceleració dels més alts, lluita contra la resistència dels més petits, a curt termini ela grans passen la prova, però a llarg termini els petits sempre acaben la carrera... El mig home observa com la noia en creixement es tira a l'aigua... La posició del seu banyador està desequilibrada, i deixa veure en la noia en creixement, unes natges blanques i delicades... El mig home aprofita el temps restant a la seva prova per anar al lavabo...

Assegut a la tassa, acaricia el seu prepuci fins a aconseguir l'erecció... Mou la mà amunt i avall pensant en aquelles natges... en aquell cos... aquell cos que desitjaria posseir...

Entre gemecs silenciosos, el mig home ejacula a terra... i a correcuita, torna a nedar la seva prova...

Es tira a l'aigua com un llamp, mentre que la noia en creixement l'observa des de les grades... La noia observa el seu tors xocant contra l'aigua, i en un impuls, la noia es va dirigir a lavabo... Es va treure el banyador, fins que aquest va tocar el terra, i amb calor al cos, va començar-se els dits... A mesura que els ficava i els treia, imaginava el cos d'aquell mig home a sobre seu, gemegant de pler... En acabar, va mirar a terra eufòrica...

En sortir del lavabo, es va trobar al mig home... Els dos es van mirar als ulls...

-Tot bé?
-Si, tot molt bé?

La noia en creixement va marxar amb un somriure.

El mig home va entrar al lavabo... Encara li quedava temps fins que comencessin els relleus...

Comentaris

  • Recomanació.[Ofensiu]
    Nil | 20-02-2019

    Doncs mai ho hagués dit que escrius més en castellà que en català... Jo crec que el problema pel que fa a la termligia sexual, rau en que el cinema porno o el món del sexe, sobretot la prostitució, funciona en castellà. Jo et recomanaria que compressis el ( "Diccionari eròtic i sexual. Joan J.Vinyoles i Vidal, amb la col·laboració de Ramon Piqué i Huerta. Edicions 62.). En aquest hi trobaràs una font inesgotable de mots i termes referents al sexe, creu-me...!

  • Niiil!!![Ofensiu]
    Eric Martinez | 20-02-2019

    Niiiil!!!! Moltíssimes gràcies pel teu comentari!
    Nooo i tant que no m'enfada, veuràs, jo es que escric més en castellà i a vegades em costa el català però aquest tipus de correccions m'ajuden molt!
    Gràcies!

  • Com un llamp![Ofensiu]
    Nil | 20-02-2019 | Valoració: 10

    Un relat o hi ha una exaltació de la bellesa que s'adiu molt amb el meu tarannà poètic. U relat que transmet moviment de cossos, de joventut, d'energia... Elabores molt bé les descripcions dels joves atletes quan és llencen a l'aigua: "com un llamp!, que bonic i potent és aquesta metàfora. La veritat és que jo no seria pas capaç de fer una prosa tant bella com la teva. Però no voldria acabar aquest comentari sense amollar una petita cosa, que al meu entendre, espatlla o corromp el text, I és que l'escena de la masturbació l'he trobada un xic massa explicita i amb un vocabulari excessivament mèdic, on diu:" Acaricia el seu prepuci fins aconseguir l'erecció" jo hagués posat simplement: es comença a tocar fins a estar ben trempat.
    I és , personalment la paraula prepuci la trobo repulsiva i fins tot em produeix certa angoixa, serà que forma part del ritus "primitiu" de la circumcisió o tal volta del costum que tenen o tenien algunes tribus africanes en que les dones lluïen penjat del coll com a trofeus de guerra dels seus marits aquesta pellofa que hi fas sortir tu al relat. Espero que aquest raonament no t'hagi molestat, perquè com t'he dit al començament el relat en si és magnífic, i ho mantinc encara. Nil.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: