Cercador


Llista categories

Humanitat inerta

Un relat de: Vicenç Ambrós i Besa

Dues nines brutes
tretes a disputes
i després llançades
a quatre gambades
d'uns grans magatzems,
esguarden amb falsa
rialla que exalça
mofes sols enteses
per eixes princeses
que foren fa temps.

"A mi em van vestir
com per seduir
un príncep infant
formós i galant
com és tot nadó."
"Doncs noia, tu espera
-diu l'altra al darrera-
que jo ja no en tinc
de cabells ni cinc
per més abandó".

Un núvol de pols
glatit com un dolç
entela amb la guerra
la mort i desferra
d'esqueixos humans.
I les dues nines
amb el tro de mines,
canons i metralles
que seguen com dalles
uns vagits d'abans,

es gauben de ser
quelcom que potser
ni plora ni sent
l'eruptiu turment
nascut del poder.
En caure, els maons
trinxen els mentons
de nines d'un joc
que cremarà el foc
a l'oblit esquerp.

Ni quedaran tombes
només unes ombres
com a testimoni
d'un cor d'estramoni
viu i en llibertat.
"Ens pinten rialles
mutilen xicalles,
tenim belles cares,
maten fills i mares...
És la Humanitat?"


Comentaris

Afegir comentari
  • només una part[Ofensiu]
    Shu Hua | 27-09-2004 | Valoració: 10

    no tota la humanitat és així, però amb una petita part que sí ho sigui ja n'hi ha massa. sort en tenim de poetes com tu que expliquen realitats tan dolçament. per cert, d'on has tret tant de vocabulari?
    una abraçada
    gloria

  • inerta, incerta[Ofensiu]
    Manu Cabrales Iraltza | 18-09-2004

    Més que humanitat a voltes semblem brutícia acumulada en un rostre anomenat terra.
    Humanitat inerta, humanitat incerta.

    Jo també dic no.
    Manu

  • llistó alt!!![Ofensiu]
    mar - montse assens | 17-09-2004 | Valoració: 10

    ai Vicenç...
    i després dius que sóc jo qui posa el llistó alt,
    doncs tu vas més amunt encara

    és un poema genial, insuperable, trist i real...

    UNA ABRAÇADA!!!
    m'agrada llegir-te

  • Mans fines que manen matar[Ofensiu]
    Miquel Bohigas Costabella | 13-09-2004

    Mans que maten, brutes
    Mans fines que manen matar

    Mans dels infants que moren
    a mans dels homes de fines mans
    amb les mans brutes de matar infants

    Mans dels infants que moren
    que no saben perquè els maten
    els homes de fines mans
    que tenen les mans brutes
    de matar infants

    I nosaltres aquí
    amb les nostres fines mans
    escrivint que no entendrem mai
    que hi hagi assassins
    que manen matar infants

  • M'oblidava de valorar![Ofensiu]
    NinniN | 13-09-2004 | Valoració: 9

    No sóc una gran entesa en poesia, però com que en Sergi sí que ho és, em deixo guiar pel seu bon criteri!

    M'ha agradat molt, de veritat!

    NinniN

  • Genial![Ofensiu]
    NinniN | 13-09-2004

    Jo no sóc una gran entesa en poesia... i no et veia escribint-ne!

    M'ha agradat molt, Vicenç. Segueix escribint coses tant intenses, i tant correctes!

    Una abraçada.

    NinniN

  • No, no ho és.[Ofensiu]
    Sergi Yagüe Garcia | 11-09-2004 | Valoració: 9


    Un poema preciós, reflexiu, metafòric, excel.lent.

    Un vocabulari exquisit.

    Una realitat horrible. No, no és Humanitat.

    Genial, Vicenç. Es un plaer tenir gent com tu en aquesta plana.

Valoració mitja: 9.4

l´Autor

Vicenç Ambrós i Besa

134 Relats

1073 Comentaris

296162 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Afegir a preferits
Biografia:
Sóc lluçanès de cor i, adoptivament, de Sant Andreu de Palomar.

També em trobareu a www.vambe.cat
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >