Hotel Onada (11)

Un relat de: Angelina Vilella Ros

HOTEL ONADA (11)


Són les dotze del matí, l´Eduard darrera el taulell de recepció va repassant les seves coses. La cafeteria es mig buida, falta mitja hora per que comencin les Jornades "Com ensenyar al pacient a medicar-se". Només tres taules estan ocupades, en una d´elles tot llegint el diari i fent glopets, de tan en tan, d´un refresc de toronja, s´hi troba el doctor Casimiro Fosc, oftalmòleg. No s´adona que se li acosta poc a poc, com per donar-li una sorpresa, el doctor Just Saurina, uròleg.
--Quina sorpresa, Casimiro-diu tot allargant-li la mà.
--Caramb Just, tu també aquí, per les Jornades? Clar-contesta l´altre amb senyal de sorpresa i satisfacció a la vegada.
--Doncs sí, tenia uns dies lliures i me´ls he agafat i penso que sempre s´ha aprent alguna cosa nova, encara que el motiu és vell i difícil de sol.lució.
--Sí, jo també penso el mateix, quan ja no et necessita un malalt en vé un altre de nou i torna a començar, si són grans els costa d´assimilar els noms i els horaris-comenta tot assentant-se al seu costat.
--Él que per nosaltres és normal i diari per a ells és nou, desconegut i a més sota la pressió de la malaltia.
--Sí, és comprensible el problema.
El camarer s´ha acosta i pregunta.
--Vol alguna cosa?
--Una aigua, natural, sisplau.
--Això és el que receptes als teus malalts? No? Aigua clara que fa pixera. Ja,ja,ja.
--No riguis tant que als teus també els hi hauries de receptar, tota la vida s´ha dit que l´aigua aclara la vista-li contesta una mica picat.
--No t´enfadis- fa un glop de toronjada-saps que em va passar l´altre dia?
El Just Saurina s´acosta com per sentir-lo millor-sóc tot orelles.
--Doncs mira, ahir m´entra una visita i quan li pregunto que li passa veig que es descorda els pantalons i comença a baixar-se´ls.
--Sorprès jo, ràpidament li pregunto però, que, què fa.
En Just Saurina l´escolta interessat i somrient.
--L´home també sorprès davant la meva pregunta em contesta.
--Però vosté no és el doctor CULISTA?
Es veu que quan va demanar hora va dir que la volia pel doctor "culista", ón ell tenia el mal, el que no sabia el senyor és que tenia de demanar pel proctòleg o més vulgarment dit el metge de les "morenes", i li van donar pel que ells van entendre, per l´oculista.
--I que li vas dir?
--El vaig enviar altre vegada al metge de família amb una nota dient "Este ojo no procede".
--Ja,ja,ja. Jo crec que tots en tenim alguna per explicar.
--La meva especialitat són els ulls però la teva...
--A mí un dia me´n va venir un dient-me tot espantat que segurament l´hauria d´operar de "prostituta". Jo no vaig poder remètre´l a ningú sinó simplement després de visitar-lo li vaig aclarir que era la próstata el seu problema.
Un timbre avisa que les portes del saló s´han obert. Després de pagar la consumició els dos amics s´aixequen i es dirigeixen cap a les jornades.
--Llibert, Avui ja et pots posar malalt, tenim seixanta i cinc metges allà dins. L´Eduard està satisfet, un fet així dóna nom a l´hotel, de reüll es mira un dels programes de sobre el taulell.

Jornades:
COM ENSENYAR AL PACIENT A MEDICAR-SE



Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Angelina Vilella Ros

Angelina Vilella Ros

91 Relats

132 Comentaris

163258 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig néixer a Olesa de Montserrat l'any 1938.
Des dels 3 anys visc a l'Hospitalet de Llobregat. Vaig passar part de la infància a Gratallops (Tarragona).
A l'Institut Maragall de Barcelona vaig fer el Batxillerat.
Dama de Creu Roja a l'Hospital de l'Hospitalet de Llobregat.
Diplomada en Infermeria a la Universitat de Barcelona.
Infermera voluntària als Jocs Paralímpics de Barcelona 1992.
He publicat tres llibres; Onades internes ( novel.la)1999 , presentat per Ignaci Riera.
Jo...també recordo (assaig,2000. Presentat per Josep Ma. Solias. Temps d'orquídies (novel.la)2007, 2. edició d'Onades internes i presentada per Dolors Millat a l'Ateneu Barcelonès.
He estat varis anys alumna de l'Escola de Narrativa de l'Ateneu Barcelonès.
Durant quatre anys vaig ser col.laboradora, del setmanari La Proa del Baix Empordà, fent entrevistes a més d'un centenar de Baix Empordanesos i els seus simpatitzants.
Vaig fer una ponència a la Universitat de Bella Terra, sobre el període americà de Ramon Vinyes, el dramaturg català universal(el sabio catalan que Garcia Marquez menciona a Cien Años de Soledad).
He publicat articles a diferents revistes.
Tinc varis relats a Relatsencatala.cat, amb el pseudònim d'ORCHID, he decidit deixar l'anonimat i donar-me a conèixer amb el meu nom Angelina Vilella Ros.
UN NADAL SENSE TU és l'escrit que més estimo, el trobareu al començament dels meus relats.
Tinc penjada en digital la meva novel·la TEMPS D'ORQUÍDIES, d'Angelina Vilella Ros, per mitjà d'Amazon i iTunesus la podeu descarregar:

www.neurosi.com/orquidies/
www.neurosi.com/angelinavilellaros
www.angelinavilellaros.net
www.escriptors.cat/autors/vilellaa
www.memoro.org/es-ca/testimone.php?ID=1242 (i després Angelina Vilella Ros)