Hòstia! Però si són...!

Un relat de: Toni Arencón Arias

Eren dos quarts de tres de la matinada de dijous. Minuts abans havia fet una radiografia, amb el portàtil, a un pacient ingressat en Cures Intensives –el seu estat no permetia que fos traslladat a la Sala de Radiografia– i esperava que la reveladora em retornés la placa.

Les actuals reveladores de plaques radiogràfiques realitzen tot el procés de forma automàtica, convertint les emulsions impressionades en imatges visibles. La intervenció humana és mínima, limitada a introduir els clixés, anteriorment exposats al feix de raigs X, en la ranura corresponent. Un procés avorrit, però perfecte a nivell tècnic.

Vaig escoltar el so dels rodets interns, en accionar-se, senyal que els líquids reactius ja havien realitzat la seva part del treball. Poc a poc la radiografia es va dipositar sobre el calaix de sortida (m'encanta l'olor que desprenen les radiografies en acabar de revelar-se). La vaig recollir i vaig encendre el negatoscopi, per comprovar si l'exposició havia estat la correcta.

Quan vaig veure la imatge, la mà em va tremolar de manera involuntària. Em vaig dirigir a la Unitat de Cures Intensives i vaig buscar la Cristina, la infermera que m'havia ajudat a girar el pacient per col·locar-li la placa verge sota l'esquena. En mostrar-li la radiografia, a contrallum d’un fluorescent, vaig observar com els seus ulls s’engrandien i obria la boca en un perfecte gest de sorpresa. Estava clar que veia el mateix que jo: en la radiografia es podien observar unes tisores, ubicades a l'interior del pulmó dret!!!

La silueta era totalment definida. No deixava cap mena de dubte: eren unes tisores.

–Has perdut alguna cosa? –li vaig preguntar, amb molta ironia.

–Hòstia! –va exclamar–, però si són les meves tisores!

–Haurem de repetir la radiografia...

–I tant! –va referir, recuperant-se de la sorpresa inicial–, però primer ajuda'm a girar-lo, per retirar les tisores. M’han tingut que caure de la butxaca en moure’l abans... Han d'estar molestant-li, pobre, amb elles entre l'esquena i el llit...




Imatge de l'autor


-----------------------------------------------

Participació al Concurs ARC de Microrelats 2011 ARC A LA RÀDIO - Sentiments
Subtema: Sorpresa

Comentaris

  • Podia haver estat pitjor: ha estat sorprenent[Ofensiu]
    Materile | 31-03-2014 | Valoració: 10

    Estimat Toni,
    Tinc un moment, i aquest ha estat per descobrir aquest relat tan ben tramat.
    Gràcies! M'has tingut enganxada fins al final.
    Espero tenir una mica més de sort i que els metges i infermeres si mirin una mica més.
    El dia 2 m'operen de càncer i et volia donar les gràcies per ser com ets.
    Una abraçada
    Materile

  • Ai, que bo![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 25-02-2013

    Aquesta sí que no me l'esperava! Molt bo! Suposo que en el ram de la medecina més d'un ensurt semblant al que relates es deuen haver trobat metges i infermeres.
    Un relat on les tisores resulten ser les protagonistes. Ben mirat un relat molt actual si tenim present aquesta icona que apareix en totes les manifestacions que es fan arreu del país.
    Si em permets voldria fer-te una correcció. Seria: "M'han hagut de caure..."
    Una abraçada, company!
    Mercè

  • Genial![Ofensiu]
    panxample | 04-12-2011 | Valoració: 10


    Hòstia! Però si són...!
    Ho resols amb mestria, em tenies ben enganyat . En veure la radiografia he tingut un patiment sorprenent.
    Un microrelat on el lector hi troba, sorpresa, enginy i un somriure.
    M'agrada
    Avant!

  • sorpresa![Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 04-12-2011

    Bon ritme de lectura i una bona sorpresa que us vareu endur en veure les tisores ala radiografia.

    Descriure una sorpresa té el seu mèrit si saps mantenir al lector atent i prou enganyat perquè no descobreixi el pastis abans que tu l'obris.

    Bon relat Toni!

    Ferran

l´Autor

Toni Arencón Arias

34 Relats

216 Comentaris

202665 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Toni Arencón i Arias
Nôcnera
El Prat de Llobregat - MCMLXIII

El meu bloc: "La ploma rovellada, el llapis i el pinzell..."

Col·laboro a:

Lo Càntich
Lo Càntich
www.locantich.cat

Revista digital de literatura, art i cultura

On esteu convidats a participar-hi

* * * * *


De la infantesa estant,
recordo les taques de tinta sobre el paper,
provocades per una ploma rovellada.
I el mestre que guiava els impulsos maldestres:
"Deixa-la surar: és una ploma, és el teu cor!".

Una ploma que, encara avui, pinta paraules, omplint els buits,
acompanyada d'un llapis que inventa caligrames rondinaires
i d'un pinzell que dibuixa poemes de colors mediterranis.
Aquest sóc jo. Encara avui.

* * * * *


"Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa"

Inici de càntic en el temple
Salvador Espriu


* * * * *


LLISTA DELS POEMES FAVORITS DELS SEUS AUTORS

* * * * *