Hòstia,mama!

Un relat de: pellpintada

El meu amic de la infantesa en Jordi Cantavella i Cusó va publicar un llibre de contes que, al meu modest entendre, no té desperdici. La meva sincera intenció no és fer-li propaganda gratuïta sinó fer propaganda del seu pensament radical que, donades les circumstàncies que envolten els catalans, em sembla el més adient i recomanable.

En síntesi, el conte ens explica la història d'un pare preocupat pel seu fill perquè aquest, havent fet la trentena, encara no ha tastat dona. El pare s'emporta al fill al prostíbul més econòmic de la ciutat, un antro de mala mort amb les cortines de les habitacions tacades d'esperma de legionari. Pactada la transacció amb la mestressa del prostíbul, aquesta assigna al verge nouvingut una puta experimentada.

El verge obre la porta de la cambra on la puta espera el client. I el noi exclama: Hòstia, mama!

Sabeu qui és el noi que s'estrena?

Segons el meu amic, el seu nom és Eduardo Z…

S'ha entès?


Comentaris

  • Columba Palumbus | 12-06-2010

    si és que en Cantavella en sap un merder... Seria interessant que t'animessis a tornar a passar per aquí.

  • Lilith | 29-03-2007

    Ja ja sí home, el sabataplana jeje Aquests tipus de traumes si no es superen a temps o pilles a un psicòleg poc adequat et poden convertir en un ésser... mmm... no sé pas com definir a aquest ésser... mmm... pervers, caspós, sense ànima... Clar que a d'altres persones, traumes com aquest les converteix encara en millors persones - o en persones més sensibles i conscients de la sensibilitat aliena -. M'estic fent addicte als teus relats, ja veus. Salut!