Cercador

Llista categories

Hoste del teu si

Un relat de: Ingràvids

Recorro el diàfan camí sense vorals

Cap a l'ansiada ofrena del teu sexe.

Llengua i llavis em són extremitats

Per calcigar les lleres que m'orienten.

I obres el teu avenc en la humitat

Amb la frisança elèctrica del teu alè.

M'incites amb dits que em fan guia

I aguses la profunditat dels teus plecs.

No sóc sinó l'habitant d'aquesta sima

On no hi ha ara criatures que et dessagnin.

Jo he treballat en la nit el meu deliri,

I he mastegat el vidre del teu dolor.

Jo he endinsat les mans en el teu dolç buit,

I he revifat un foc que creies extingit ,

Que jo havia somniat, i retut i bategat,

Com l'au adormida en el confí de l'eclipsi.

Jo he arribat a tu, per ser-te fidel nunci

D'una ventura que no ens sigui més barrada.

Jo vinc, com vénen els caçadors furtius,

Per ser franc i permanent hoste del teu si,

Acaparo els joiells de la teva còrpora

Fins a fondre'm en la teva captiva flama.

El que he tastat de tu em sadollà i em fibla ara

Com una espasa que m'acanala i allibera

Del que, ahir només, era la febre del qui espera.

Comentaris

Afegir comentari

...[Ofensiu]
Clar de lluna | 08-04-2008 | Valoració: 10
...gràcies per fer-me'l arribar, diu tant i amb paraules tant encertades, és màgic. L'hoste en si, és l'amor que es respira amb cada paraula.

Una abraçada!
Hoste dels vostres versos[Ofensiu]
deòmises | 08-04-2008 | Valoració: 10
i cullo les paraules que sembreu en el camp de cada estrofa present. No hi ha més passió que en l'espera de l'estimat/ada, ni més desig que en la lentitud de l'acte.

Gràcies per l'oferiment, d.
...[Ofensiu]
Antoni Casals i Pascual | 07-04-2008 | Valoració: 10
Un molt bon poema, que m'ha dut ressonàncies una mica (o un molt) nerudianes. La grandiloqüència d'alguns mots queda matisada pel to intimista que recorre tota la longitud, si és que podem parlar així, del poema.
Felicitats, i gràcies per passar-me'l.

ACP
Sentiments més que paraules[Ofensiu]
somniseva | 07-04-2008 | Valoració: 10
És un poema ple de sentiments i sensacions que les paraules ajuden a comprendre, però molts cops, envejes a qui sent això. Molts cops t'ho pots imaginar, però solament qui ho sent i ho pot viure és el gran afortunat, encara que molts cops també aquests sentiments fan més mal que el propi plaer.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Ingràvids

24 Relats

75 Comentaris

31414 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Afegir a preferits

Biografia:

Ingràvids és un projecte del

Col·lectiu d'antiartistes

Dues palmeres

Dues llavors caigudes d'un núvol,
arrelades a un petit món.
Tant és si el món és pedra o espill,
o si el mar, líquid o cel.

Dues vides plantades al terra,
capficades en un horitzó.
Tant és si la fi és certa o miratge,
o si el sol, capvespre o naixent.

Dues ànimes lligades per sempre,
separades per un breu no-res.
Tant és si el buit és nimi o extens,
o si l'amor, llaç o clivell.

..........................................................
Criatura dolcíssima, que fores
la sola riba, un deix d'idea,
la mà que entre les meues perdurava.
No sé si m'estimaves: t'estimava
i això era tot, i això era prou,
i els nostres cossos obraven en llur glòria.
Érem hostes del bes i la insistència,
i et sabia ma carn meravellada
i argument negador de la nostàlgia.
(...)
Vindrà l'hora de veure dins els versos
i algú dirà de mi: heus ací un home
que moria allarat en clars abismes.
Però no hi trobaran ta pau, tos muscles,
la teua olor completa penetrant-me
No hi llegiran ton nom amb un bell pànic.

Joan Fuster
...................................................................
Correu a : antiartistes@gmail.com

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >