Somnis Tricentenaris / Relat de Maria Ramon Domínguez / Hoste de Cardona a Barcelona

Relat epistolar:

2 de setembre de 1714. Cardona.
Benvolgut Pere, fou la meua preocupació el que m’obligà a reprendre les nostres cartes.
Per aquesta terra només arriben notícies que em fan esglaí l’ànima, diuen que les tropes arribaran a Barcelona amb molta força. Els meus ulls necessiten tornar a llegir que vós esteu en lloc segur. Us trobeu en un bon amagatall? O a la fi, us heu afegit a la lluita?
Elisabet Pla

10 de setembre de 1714. Barcelona.
Estimada meva, tan de bo pogués parlar de seguretat, em trobo al Convent de Santa Clara, ens hi acostem per arranjar-ne alguns dels desperfectes que les tropes de Felip d’Anjou han causat amb els seus devastadors atacs.
Les campanes de la ciutat ja fa estona que ens alerten, això només significa que ara més que mai les meves forces revifen. No és hora d’amagar-se. L’albada serà aquí en unes hores, el meu estimat poble comença a carregar l’artilleria i jo, amb ell!
Pere Castellví

16 de setembre de 1714. Cardona
Aquest matí m’he desfet en llàgrimes en llegir la darrere carta que em vas fer arribar, per tot arreu s’escolta la tragèdia que va tenir lloc al convent. Espero poder rebre - sense més patiment - les teves dolces i alleujadores paraules. No sóc capaç de creure que formes part de les ànimes que han robat els soldats al convent de Santa Clara. Sé que vós haureu gaudit d’un altre destí més just, ho sé.
Elisabet Pla

17 de setembre de 1714. Cardona
Pere, on és la teva carta? On? No puc esperar. Si en passar tres jornades el missatger no s’acosta a la porta de casa meua, entendre que el teu terrible desenllaç t’impedeix calmar la meua tremolor.
Elisabet Pla

18 de setembre de 1714. Cardona
Després de tantes llunes de llibertat, la meua estimada Cardona es va ajupir als peus de les tropes borbòniques. Amor meu, si la teva fi va arribar al convent, no ho sabré fins que jo, com tu, marxi d’aquest món; doncs són moltes les baixes i masses les feines que s’estan duent a terme a la ciutat comtal.
Al cap i a la fi, la meua tristor és doble en aquest moment, he perdut allò que més feliç em feia: la meua lliure i plena Catalunya i el meu únic amor, vós.
Elisabet Pla


Maria Ramon Domínguez