Hostalets de Pierola

Un relat de: josepsalatermens
Ja n’estic tipa que m’escridassin, que sóc una merda jo? Ningú m’entén i Pau sempre vol tenir la raó, i si no se’n surt cridant aleshores a hòsties, doncs prou, s’ha acabat! Ja n’estic ben farta.
Baixo al celler, fins el cup, ja ho veuran ara com me les “gasto”, m’abocaré dins i quan ja sigui morta, llavors es planyeran tots i s’adonaran com em feien de mal. Els sabrà greu tot el menyspreu que m’han tingut i de tantes vegades que m’han picat. Es faran un tip de plorar i jo, al cel, me’n riuré d’ells, veieu com en tenia de raó? Al final us he guanyat, au ploreu! Ploreu tots per mi ara, colla de malparits!
Ja m’està començant a embafar la ferum del most fermentant-se, si no m’afanyo encara cauré a terra i no hauré fet res. Vinga, Antonieta, sigues valenta, un pas endavant, va! Un, dos i tres.
M’ofego, ajudeu-me, Pau, Pau...!
La mare triga molt a pujar, ves, baixa a veure que està fent.
Pare! Veniu, veniu! La mare és dins el cup.
Verge Santíssima! Es veu com un manyoc de roba que sura sobre el most, no se li veu ni el cap.
Vinga, entre tots plegats tirem d’ella i treiem-la d’aquí.
Estenen el seu cos al terra i fan córrer el Josepet perquè faci venir el practicant, el metge només ve els dimecres, de seguida s’ha escampat la noticia per tot el poble, al carrer, davant de la casa, s’hi ha aplegat una munió de gent, principalment dones de totes les edats, delerosa per saber quelcom, amatentes a que algú tregui el cap per la porta i deixi anar quatre paraules sobre el fet. Ja arriba el practicant acompanyat del Josepet, li segueix el guarda civil Don Justo, més endarrere i poquet a poquet, que ja és gran, ve mossèn Lluís, cara vermell i bufant.
Tots quatre entren dins i la gent a fora expectant, de sobte, surt Don Justo amb un posat seriós, ben observat per tothom, però ell mutis, i va mirant més enllà, a veure si troba allò que ara mateix més li convé. Atalaia al final del carrer, encara molt lluny, un carro tirat per un matxo, és en Pere qui el du, el guàrdia civil li fa senyals enèrgiques amb el braç perquè vingui, i de pressa.
Què deu voler aquest ara?
El fa aturar davant de la casa tot apartant els vilatans i se donar-li cap explicació, l’ordena que s’esperi. Els homes d’uniforme sempre fan com si fossin els amos de tot, però si els lleves la jaqueta i la gorra, ja no són res de l’altre món i es caguen a les calces.
En Pere, a peu dret, amb una mà té agafades les brides del seu matxo, que pobret, tot just ha hagut de traginar una bona pila de llenya per a cal forner. Ara ja li tocava de tornar a l’estable, convençut que ja havia fet prou per avui, quin desengany, però ell és manso i gens gandul, farà un altre viatge si li manen, malgrat que estigui amarat de suor. És un bon animal.
De sobte treuen el cos de l’Antonia embolicat amb una vànova de les bones, han d’anar per feina i no estan per mirar prim, tant és si n’hi ha d’altres de més senzilles a casa, han agafat la primera que han vist.
Col•loquen el seu cos dins el carro amb molt de compte, com si encara fos viva i li poguessin fer mal. Don Justo també hi fa pujar el marit i en Josepet i li ordena, altre vegada, a en Pere, que se’ls endugui a la següent vila, que tenen metge segur, que se la miri i faci un certificat, després els faran anar a una casa que es cuiden d’afers funeraris, allà hauran de deixar el cos de l’Antonia i triar una caixa, i ja només els hi caldrà entendres amb mossèn Lluís.
Així ho ha enllestit el benemèrit Don Justo, aquest home sembla que mai s’emocioni per res, que mai pateixi per res, Amb una cara d’emmurriat. Sempre ben afaitat amb el seu bigotet que es pensa que fa molt de goig i sembla una corrua de formigues. Du el tricorni ben lluent, li deu treure la pols cada vespre.
I doncs? Com ha estat això de l’Antonia? Que s’ha matat o ha caigut sense voler?
Es veu que feia una estona llarga que no pujava del celler, s’han amoïnat, ja saps que l’Antonia últimament no tocava ni quarts ni hores, han baixat i se l’han trobada ja ofegada dins el cup. Que tingui un bon cel.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de josepsalatermens

josepsalatermens

99 Relats

21 Comentaris

38252 Lectures

Valoració de l'autor: 9.46

Biografia:
Vaig neixer el 5 de març de 1961. Treballo en un hospital i estic casat i fillat. M'agrada la natura i estar de tant en tant un mica sol amb mi mateix, però també necessito tenir algú al meu costat.