Horitzons i Formigues

Un relat de: El Nou Rei del Rocanrol
Audaç o inconscient
refuso pensions i assegurances
feliç, m'envolto de precipicis
no jeure als llims m'espavila
a la pell
l'aire del penya-segat rima
arranca un vers
en la prosa del cor ensopit pel dia a dia

fins que atrapada en la llibertat
neix una nova por:
la de perdre el fil de la vida

respira el cap
suat i moll
fuig del aixopluc

però el peu (o la peülla)
negat pel bassal
cada cop més enfangat
enlloc d'encalçar horitzons
de vegades
només es cruspeix formigues

Comentaris

  • Surrealisme[Ofensiu]

    Visca el surrealisme!!!

  • Bon poema[Ofensiu]
    Rafaelmolero | 09-10-2014 | Valoració: 9

    M' ha agradat molt i és un tant enrevesat com si fora un poc subrealista, a la fi m' ha semblat que està molt bé... felicitats! un gran salut de R. Molero