Horitzó

Un relat de: Josep Ventura

Aquest matí, caminant m’hi he arribat.
T’esperem - Em diu el vent perfumat
de sal, “el mar d’octubre ja és aquí”.
Avui s’ha pintat de plom però quan
arriba a la sorra em dibuixa el seu cos.
El miro i no li dic res, però el miro
quan s’enfada i quan dorm mentre
aquí assegut em torno a embriagar
d’aquells llavis d’estiu.

Lluny, on s’ajunten els colors,
tot acaba... Tot comença.







Comentaris

  • molt maco[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 08-02-2015 | Valoració: 10

    Els teus versos son bonics

  • Espais[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 04-10-2014 | Valoració: 10

    El nostre cap necessita espais oberts per a expandir-se, boscos per a reflexionar i una mà per escriure. Aquest setembre he estat una setmaneta a Calella de Palafrugell i cada dia contemplava l'horitzó cercant qui sap què. Des de l'interior d'una cala (la dels Canyers, al Cap Roig, entre Palamós i calella, petita i amagada) la línia de l'horitzó era el contrast precís, pla i horitzontal que equilibrava els pins dels pendents. Un plaer llegir-te de nou Josep. I una abraçada.

    Aleix


Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Josep Ventura

Josep Ventura

104 Relats

444 Comentaris

73029 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
Vaig néixer abans de l’any del fred entre Barcelona i Girona, em varen obligar a aprendre una llengua i es varen oblidar de la meva.
El meu vici es llegir, la meva il•lusió escriure.
Sóc un enamorat del mar, apassionat de l’Emporda, i caçador de la muntanya.

Llegir es la gana insatisfeta del pensament.

Les paraules foren inventades com primitives armes contra la desesperació.

regastell@hotmail.com