Hores de separació

Un relat de: brins

HORES DE NEGUIT

Aquest cap de setmana, no podrà tenir la nena al seu costat; l'ha de tenir el pare...
Durant dos dies, no li podrà escoltar el riure ni el plor, no sabrà si fa tombarelles o si dorm, no veurà amb qui juga ni què menja...Hi haurà un silenci aclaparador a la seva habitació. Les hores de separació acordades tornaran a colpejar-la, i reclosa en si mateixa, necessitarà trobar un responsable de la situació.

Ressorgirà la coïssor de mil preguntes que li recordaran l'enfuriment d'aquell dia en què decidí que calia trencar el matrimoni, i voldrà esbrinar dins del record per quin motiu no era prou fort el lligam que el fermava; sentirà una absurda culpabilitat fundada tan sols per la tristesa, i es tornarà a preguntar si aquell crit de llibertat que va fer justificava el doble espai que hauria de tenir després la filla.

Dissabte tornarà a dir-se que potser s'hauria d'haver conformat al fracàs. El cabal del riu que davalla amb llibertat encara no podrà sadollar la set abrusadora que sent durant els dies d'absència, i les llàgrimes tornaran a esllavissar-se per la galta quan vegi que la nena agafa la bosseta i l'osset de peluix per anar-se'n, calladeta, amb el cotxe del pare...

Comentaris

  • Tristesa de separació...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 02-12-2019 | Valoració: 10

    Uauuuuu!
    Quant tristesa hi ha en aquest relat.
    Des que he començat a llegir-ho m'ha donat la impressió d'una separació que durarà un temps i com si fóra un per a sempre.
    M'ha agradat llegir-lo, Brins...
    Salutacions...
    PERLA DE VELLUT

  • un relat curt i colpidor...[Ofensiu]
    joandemataro | 24-05-2010 | Valoració: 10

    a l'ordre del dia, on expresses molt bé els sentiments de tristor i culpabilitat de la mare... Però a vegades és millor ser valenta i decidir pel bé de tots... Quan una parella es trenca és dolorós però després les vides es poden tornar a refer i els fills de grans s'adonaran que els seus pares van fer el que calia..
    en fi... gràcies pels teus comentaris als meus poemes i seguim en contacte Pilar
    una abraçadeta encaixada
    joan

  • Amb admiració[Ofensiu]
    nuriagau | 16-05-2010 | Valoració: 10

    Suposo que la descripció dels sentiments i pensaments que ens has fet en aquest relat és molt propera als que deu tenir una mare que viu una situació d'aquest tipus.

    Un relat ben narrat i molt femení. Crec que les dones sovint rumiem i rumiem allò de "I si jo hagués fet..."

    Enhorabona, Pilar!

    Núria

    PS: Jo només he patit les hores de separació del meu fill quan marxa d'excursió i de colònies i...

  • Encara no havia[Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 13-02-2010 | Valoració: 10

    Encara no havia llegit aquest relat en el que has redactat de manera excel·lent els sentiments que pateix la mare al separar-se obligatòriament unes hores de la seva filla. Admiro també com has plasmat els dubtes que l'enyorament li causen les decisions preses en el passat.
    Una abraçada

    J. Lluís

  • gypsy | 29-12-2009

    Un cúmul de sentiments contradictoris passen pel cervell d'una dona que s'ha de separar d'una filla petita un temps limitat per una causa aliena a la filla mateixa, un divorci.
    Ho has expressat com en un fil de veu, com de nus a la gola, quelcom que costa verbalitzar i així queda palès al acabar de llegir.
    Sempre he pensat que seria partidària d'esperar a que les meves filles creixessin fins a una edat raonable abans de separar-me del seu pare, si fos el cas. Això, és clar en el suposat que no hi haguessin causes insostenibles: maltractaments, violència, etc. Encara que sóc conscient que un acte tan "civilitzat" deu ser realment difícil de portar a terme a la pràctica. Potser, essent molt freds mentalment i pràctics pensant en les criatures, doncs els nens estimen ambdós pares, en general i per un infant ha de ser un tràngol que els seus pares ja no s'estimin.

    Felicitats pel text, que amb una gran concisió i brevetat diu molt més del que és escrit.


    Una abraçada.

    gyps

  • Que la separació...[Ofensiu]
    onatge | 25-12-2009 | Valoració: 10

    Doni força per la compenetració.

    Una abraçada.
    onatge

  • Si aquest relat...[Ofensiu]

    Si aquest relat és un dels teus preferits, em va molt bé per desitjar-te... Bones Festes

  • Magnífic![Ofensiu]
    copernic | 23-12-2009


    Excel.lent idea la de Vladimir de fer.nos dir el nostre millor relat, o al meny aquell amb el que ens sentim més a gust per un motiu o altre.
    Avui et llegeixo i et comento per primer cop i em trobo amb un text escrit en tercera persona però sense dir el nom. És la manera amb la que vaig començar: escrivint una novel.la des d'aquest punt de vista. A més a més el teu relat està escrit en plural, cosa que encara li dona més força.
    Fins aquí l'aspecte tècnic per comprendre després que el relat és bellíssim, equilibrat, dens, dramàtic i aconseguit doncs trasmets a la perfecció el dilema, la culpa, el dubte de si la protagonista ha pres la decisió correcta. El final és d'aquells que arriba com a conseqüència de le paraules escrites fins llavors i esclata en una llàgrima sobre el paper. Magnífic treball, brins i un plaer haver-te llegit!

  • Humanitat al descobert[Ofensiu]
    Unaquimera | 16-11-2009 | Valoració: 10

    He llegit i rellegit aquest relat teu, i cada cop estic més convençuda que "Enemic intern" és una referència claríssima per al pal de paller que sustenta el dilema humà que conté:
    Davant del dolor, envoltada d'un silenci escandalós "i reclosa en si mateixa", una persona "necessitarà trobar un responsable de la situació"... i es gira contra ella, contra la decisió que va prendre, contra la seva aposta en favor de la llibertat personal, contra el seu projecte de futur, contra el seu crit de vida: perfectament comprensible la reacció de la protagonista i profundament humà el relat, brins.
    Com som, de fràgils, oi?
    El teu text fan venir ganes d'abraçar la mare que enyora, de confortar la dona que pateix, de reconstruir l'identitat de la persona que s'endevina darrera d'elles.

    Ha estat un plaer llegir avui la teva prosa grata, narrativa i poètica.

    T'envio una triple abraçada,
    Unaquimera

  • Lamentablement...[Ofensiu]
    onatge | 08-11-2009 | Valoració: 10

    És la realitat, mai no saps quina era la millor decisió. Els fills però sempre són la penyora d'amor. és el que estimem, qui ens desperta la tendresa, la tristesa, el somriure, però condemnar la vida lligada o esclavitzar-la a una mútua convivència que només és la baula d'una cadena sense fi..., tampoc em sembla el millor. I és evident que quan una parella no està unida i s'hi sent, un fill no uneix...

    Una abraçada.
    onatge

  • sempre se ha de passar el dol[Ofensiu]
    ANEROL | 06-11-2009 | Valoració: 10

    plè de dubtes, d'inseguretats,.

  • La separació[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 06-11-2009 | Valoració: 10

    Cert que tota separació és dolorosa.
    Potser a nivell d'adults pot semblar alliberadora, però alguna cua esgarrapa...
    A nivell d'infants és FORTA.
    Molt bon Relat i suggeridor.

  • Si ens retratessin el futur...[Ofensiu]
    joanalvol | 05-11-2009 | Valoració: 10

    ...ningú s'arriscaria a quasi res. Quan una cosa es romp cal anar en compte, saber per què ha succeït.
    A vegades penso que no hi ha errors que són lliçons que ens cal aprendre per molt que ens ompli de dolor.
    No pretenc treure importància al relat, que m'ha agradat, sinó que en la complexitat de l'ésser humà
    actua sempre la llei de causa i efecte.

    Una abraçada

  • Trist però real[Ofensiu]
    Naiade | 05-11-2009 | Valoració: 10

    Un relat on marques els sentiments i les frustracions que porten les decisions dels adults quant decideixen separar-se. Les conseqüències les veiem per desgracia cada cop més. És trist que encara que es faci per evitar mals majors, mai s'aconsegueix evitar aquestes sensacions de soledat, qüestionar-se si s'ha fet bé i tot el que era nucli familiar en pateix les conseqüències, tan pares com fills. Un bon relat brins, ho transmets tal qual és.

    Per cert, son teus aquets quadres tan bonics? Son aquarel·les?

    Una forta abraçada artista

  • Camins que es bifurquen[Ofensiu]
    franz appa | 04-11-2009

    Un relat valent, que indaga en les conseqüències dels actes que, tot i ser mostra de valor i d'un caràcter decidit, són també causants de conseqüències que segurament no són mesurades en el moment en què es duen a terme.
    La separació suposa obrir nous camins, sens dubte, i camins que es bifurquen, pels quals els fills, quan hi són hauran d'aprendre a caminar, dividint quasi inadvertidament la seva pròpia vida. Segurament ho fan amb una naturalitat i amb el sentit de l'adaptació que als adults ja els falta. Ells no aspiren a controlar la seva vida com nosaltres sí que volem controlar la seva. Per això, els instants de neguit són, comprensibles, els de la mare.

    Una abraçada,
    franz

  • escrius de meravella[Ofensiu]
    riuvermell | 31-10-2009


    tens una prosa poètica potent, però la seva lectura es fa lacrimògena. Entenc els sentiments de la protagonista, no el plantejament del relat. Sembla que cerca la llàgrima fàcil i manlleva potència a la història.
    I tanta poesia en un relat es fa carregós.

  • L'absència[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 30-10-2009 | Valoració: 10

    Moltes vegades l'absència porta un missatge.

  • desgranant llàgrimes de fracàs[Ofensiu]
    Avet_blau | 27-10-2009 | Valoració: 10

    repartint el peluix de sentiments,
    en bocins , cada setmana.
    desgranan llàgrimes de fracàs, en silenci.
    Esperant el temps que s'esmuny lent, traidor,
    com expiant pecats d' egoisme,
    malentesos i fredors.
    Avet

  • És un relat curt...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 27-10-2009 | Valoració: 10

    És un relat curt, molt curt. És un relat, però, que no ens deixa indiferents, retrata una situació que es repeteix cada vegada, lamentablement, amb més freqüència.
    M'has desmanegat... però d'això es tractava, no?
    - Joan -

  • Bé. !Et seguire llegint.[Ofensiu]
    jos monts | 26-10-2009

    Un relat que nomes ho pot entendre aquell que s'hi troba.
    Es angoixant veure un espai buit on s'omplia de jocs i rialles.
    I porta un neguit tingué que esperar que es torni a omplir, malgrat nomes siguin unes quantes hores.
    Et felicito es un bon relat. "relataire"

  • Aquesta situació, que tots més o menys coneixem[Ofensiu]

    en carn pròpia o aliena, ha estat molt ben reflectida en el teu relat, escuet, real, evocador i tendre.
    La bossa de la roba i el osset de peluix representen tota la tristesa i buidor d'una mare que només viu per la filla. Tantmateix, és bo tenir d'altres interessos per a que se'ns trenqui el cor quan ens manca allò que és la nostra prioritat.

    Gràcies pel teu relat

Valoració mitja: 9.93

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: