Hores baixes

Un relat de: aisha

Ara que tot s'enfonsa és quan més et necessito, i quan ets més lluny, no només físicament. Les llums del nord que m'havien guiat innumerables vegades ja enceguen i em sento perduda. Han estat ja masses errades en aquest laberint d'ombres, tantes que ja no puc trobar la sortida i només em queda córrer exhausta per passadissos i escales buscant alguna cosa sense saber què busco, arribant sempre al mateix punt de desolació i mort i revivint dos segons més tard per seguir desitjant que tot plegat acabi aviat. És com un malson que no té fi. Com un gos que es mossega la cua, que s'intenta mossegar la cua i dóna voltes i més voltes i no arriba mai, fins que cau a terra desolat, ja sense esperança.

Comentaris

  • angoixant[Ofensiu]
    irina | 14-02-2007 | Valoració: 10

    M'agrada molt com transmets l'angoixa en sentir que no pots amagar el dolor. "un laberint d'ombres", una forma molt addient per intentar transmetre el que vols dir-nos.
    M'agrada que no sigui un text excesivament llarg i que puguis explicar tant bé amb poques línies aquest sentiment.
    No t'angoixis maca!!
    Per cert, acabaré ràid la carta/biblia.
    :P

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de aisha

aisha

13 Relats

14 Comentaris

14130 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Què dir-vos?... si heu llegit alguna cosa meva, ja sabreu que bàsicament escric quan estic o trista o melancòlica, fet que encara no sé explicar.
per que em coneixeu una mica millor, us diré que m'agrada la música, la poesia, descobrir coses, sensacions i gent nova, les sensacions a flor de pell, els moments que marquen el pas dels dies i, sobretot, les converses que no em deixen indiferent ( de vegades fins i tot sense paraules).
no puc suportar les injustícies i basicament la gent que no es comporta com realment és per por a que els que no són com realment són li digui com ha de ser.

Bé.. formar part d'aquesta pàgina és un gran honor per a mi, poder compartir aquest espai amb gent que escriu tan i tan bé... vull dir que saludar-vos a tots, tant autors com lectors, i agraïr-vos que feu que això sigui possible.

I poc més... animar-vos a que critiqueu tot el que volgueu, perque és la única manera d'aprendre!

SaLuT i DeSoBeDiÈnCiA.