Hora perfecta

Un relat de: Ogigia

La llum d’aquest matí
m’ha tornat primitiva,
essencial,
transparent.

Ara
m’assemblo als gats,
a la mèlia
i a les pedres.

Cada cosa callada
respira suaument;
el desig és un cicle
que es consuma lent
i recreant-se
en la fugacitat.

Cada cosa important
—sempre tan invisible—
desperta sense agulles
i va fluint
i va
cremant tranquil•la.

La llum del matí
amb el temps més verd,
m’ha regalat el do
de la carícia.

Comentaris

  • L'hora exacta[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 15-05-2011 | Valoració: 10

    La llum del matí és tan bestial, especialment la del diumenge, com avui. M'encanta llegir i escriure a primera hora dels dissabtes i diumenges. Llum màgica on les hi hagi, sempre acompanyada de serenor i plaer lent. Com el que sento llegint-te sempre. Una abraçada i gràcies pels grans moments que em fas gaudir. Una abraçada.

    Aleix

  • Hi ha moments...[Ofensiu]
    AVERROIS | 12-05-2011 | Valoració: 10

    ...i no sabem perquè que el món s'atura i nosaltres som el centre de tot. Podríem saber-ho tot, tenim la sensació de poder, som els amos del univers, però això és un miratge i dura poc. Uns segons després aterrem i seguim la nostra tasca d'enriquir la nostra vida amb coses tan sutils com un somriure.
    M'ha agradat molt l'estrofa:

    La llum del matí
    amb el temps més verd,
    m’ha regalat el do
    de la carícia.

    Una abraçada.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: