Hora gat quan l'interior miola vida.

Un relat de: onatge

Hora gat quan l'interior miola vida.



Hora gat quan
l'interior miola vida
i de tot el viscut i no viscut
només en queda l'espina.
Sempre queda la lluna plena
que ens fa créixer l'interior.
Sempre som llops
però amb el pas del temps
anem perdent les dents.
Amb el pas del temps
el sol no s'afaita i duu barba.
Hora arrapada a la pell
quan el rellotge vital
se'ns para...
Hi ha moments en què les il·lusions
són com immigrants sense papers.



És nit i el silenci
està darrera de cada porta,
en cada coixí, en els llavis
que queden muts i escoltants.
I la soledat en l'acte d'escriure,
mentre els mots neixen i respiren
respiro la brisa de al soledat.



En l'eco del silenci
hi ressona el propi crit...
Els minuts del temps
van caient com les llenties
cauen fora del plat
i queden damunt de la taula.




El temps és el gran profanador
que entra i pren possessió
de la nostra vida.



Hora gat quan l'interior miola.
I miola viure, viure i tornar a viure.
Les armes no poden matar el temps,
el temps sempre té un cor fort.





onatge

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de onatge

onatge

462 Relats

846 Comentaris

392481 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc nascut mortal amb data de caducitat, però mentre tant navego a rem per la vida i estimo i sóc feliç, no ho digueu a ningú em prendrien per boig...
Escriure és com respirar, aigua per la set, és el far que sempre em duu a la meva platja...
Abans el meu cos no sigui un eco de foc i cendra... VISC.


No ajornis el viure. Viu i estima en grandesa i en profunditat. Estimar no té sinònim.


(la data de publicació dels poemes no es correspont amb la que foren escrits)

GRÀCIES PELS VOSTRES COMENTARIS. EL GUST ÉS MEU I LA PACIÈNCIA ÉS VOSTRA.

Per al que convingui, no mossego.

onatge@gmail.com

onatges.blogspot.com