Homilia

El ministeri de la por. Greene, homilia.
Tinc predilecció per Graham Greene, amb qui no obstant no disposo de la paciència de refer en detall tots els seus arguments. "El tercer home", "El nostre home a l'Havana", "L'americà tranquil", "El factor humà",...una persona que a mi m'evoca dignitat, o més ben dit vull que m'evoqui aquesta dignitat que necessitem.

Escric des d'una biblioteca a la qual fa uns moments han accedit uns guardies, uns manats, que diria Greene, que han entrat i han estat parlant amb una persona que pel seu aspecte semblava que no havia nascut aquí. Ho han fet una bona estona. Dos d'ells se li adressaven i un altre des de lluny cobria la reraguardia,...devia ser un motiu important, o no! Podia adreçar-se l'acció a la persona, o als que la miravem o a tots dos,...una trama de "llops solitaris"? És a dir pertanyents a una organització terrorista unipersonal, valgui l'oximoron?

No és estrany que remenant entre els prestatges hagi reparat en "El ministeri de la por" de Greene; potser he buscat la seva complicitat, la seva ajuda, el seu consol,...la seva visió humana i contradictòria, per tant, per desentranyar la realitat i treure-li de dins els vectors, les tendències,...

Entre els llibres que li he llegit em ve a la memòria un de fa molts anys, el títol del qual no recordo i que dins de la seva obra deu passar desapercebut. És el d'aquell policia que vol desaparèixer d'una realitat torturada i incòmoda, però sense que sembli un suicidi per tal de no alterar excessivanent els que deixa. No me'n recordo ara si ho aconsegueix,...Amb el temps he arribat a comprendre una mica el sentiment que l'inspira i que em semblava aleshores, excessiu: que pots estimar als que tens a la vora o creure- ho almenys i al mateix temps adonar-te'n que pots ser una càrrega per a ells,..és una visió desesperançada i com dic, difícil d'explicar. L'absència de comunicació i la manca de sortides socialment acceptables formen la base en que sustenta l'obra que ara veig que és singularment bona. La lectura es remunta al 1992.

No, no hem de desapareixer, acabo l'homilia, hem de ser aquí per explicar el que pasa encara que siguem contradictoris, més ho ès la realitat que ens envolta. Cavem i cavem endins de les formes, fins a deixar nues les raons que ens obliguen a la maldat,...podem fer, ho hem de fer. Sense por, sense pensar que podem deixar de ser- hi en un instant.